Vermont

Poll without page-refresh

Article on other languages:

	del.icio.us
	Digg
	Furl
	Reddit
	Rojo
	Add to OnlyWire

Coordenades: 44° N′ 72.7″ W region:US-VT° type:state′ {{{7}}}″ {{{8}}}


(En detall)	(En detall)

Localització

Estat de la Unió Americana

Ciutat més gran Burlington

Idioma oficial Cap

Superfície
• Total
• % d'aigua 45^è
24,923 km²
3.8

Longituds
• Amplada:
• Alçada: 130 km.
260 km.

Altitud 305 m
(màx.:1.339 mín.:29)

Població
• Total (2000)
• Densitat 49^è
608.827 hab.25.41

Coordenades
• Nord:
• Oest: de 42°44'N a 45°0'43"N
de 71°28'W a 73°26'W

Admissió en la Unió
Data d'admissió
Ordre 4 de març de 1791
14^è

Sistema polític
Govern estatal
• Governador: Jim Douglas (Republicà)

ISO 3166-2 US-VT

Fus horari Est: UTC-5/-4

Abreviació postal VT

Web

http://vermont.gov

Vermont és un dels estats que conformen els Estats Units d'Amèrica.

Està situat a la regió coneguda com Nova Anglaterra. És l'únic d'aquesta regió que no delimita amb l'Atlàntic, estant envoltat per l'estat de Massachusetts al sud, Nova Hampshire a l'est, Nova York a l'oest i la província de canadenca de Quebec al nord. El seu nom actual deriva dels mots francesos vert i mont (mont o forest verda).

Habitat originàriament per tribus nadiues americanes (iroquesos, algonquians i abenakis), el territori actualment conegut com Vermont va ser reclamat per França, però va passar a convertir-se en possessió de la corona britànica després de la seva derrota en el conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1754 i 1763. Durant molts anys, el control sobre l'àrea va estar disputat per les colònies veïnes (entre elles New Hampshire), però va acabar obtenint el seu estatut d'estat independent. Després d'un període de 14 anys, va passar a convertir-se en un membre més dels Estats Units d'Amèrica.

Famós pel seu paisatge, els seus productes lactis i el seu sirope, l'estat és igualment conegut per la seva política liberal i pensament polític independent.

La capital estatal és Montpelier i la ciutat més gran és Burlington; altres ciutats són: Milton.

Població

Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia 6.618 amerindis censats (0,1 % de la població). Per tribus, les principals són els abnaki (1.549), micmac (109), penobscot (47), cherokee (547), iroquesos (429), blackfoot (297) i sioux (118).

Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques

Estats	Alabama \| Alaska \| Arizona \| Arkansas \| Califòrnia \| Carolina del Nord \| Carolina del Sud \| Colorado \| Connecticut \| Dakota del Nord \| Dakota del Sud \| Delaware \| Florida \| Geòrgia \| Hawaii \| Idaho \| Illinois \| Indiana \| Iowa \| Kansas \| Kentucky \| Louisiana \| Maine \| Massachusetts \| Maryland \| Michigan \| Minnesota \| Mississipí \| Missouri \| Montana \| Nebraska \| Nevada \| Nou Mèxic \| Nova Hampshire \| Nova Jersey \| Nova York \| Ohio \| Oklahoma \| Oregon \| Pennsilvània \| Rhode Island \| Tennessee \| Texas \| Utah \| Vermont \| Virgínia \| Virgínia de l'Oest \| Washington \| Wisconsin \| Wyoming
Districte federal	Districte de Colúmbia
Àrees insulars	Escull Kingman \| Atol Palmyra \| Atol Johnston \| Guam \| Illa Baker \| Illa Howland \| Illa Jarvis \| Illes Mariannes Septentrionals \| Atol Midway \| Illa Navassa \| Illes Verges Nord-americanes \| Illes Wake \| Puerto Rico \| Samoa Nord-americana