Article on other languages:
- Алтернативна_история_(фантастика)
- Alternativní_historie
- Kontrafaktisk_historie
- Alternativweltgeschichte
- Alternate_history
- Ukronio
- Ucronía
- Vaihtoehtoinen_historia
- Uchronie
- Ucronía
- Alternatív_történelem
- Ucronia
- 歴史改変SF
- 얼터네이트_히스토리
- Alternatieve_geschiedenis
- Kontrafaktisk_historie
- Historia_alternatywna
- História_alternativa
- Альтернативная_история
- Kontrafaktisk_historia
- 架空歷史小說
 |
del.icio.us |
 |
Digg |
 |
Furl |
 |
|
 |
Rojo |
| Add to OnlyWire |
La ucronia és sovint considerada un subgènere de la ciència-ficció, una mena d'història alternativa amb trames que transcorren en un món amb una història passada diferent de la nostra a partir d'un esdeveniment determinat (per exemple, els guanyadors d'una guerra ara apareixen com a perdedors, o un personatge històric clau ara té una vida diferent, etc) que podríem denominar com "moment de divergència". A la història resultant tot i ser coherent, se substitueixen fets o personatges històrics per altres d'hipotèticament possibles.
Tanmateix, també hi ha qui considera ucronies aquelles narracions que tenen lloc a un temps indeterminat, sense cap relació amb un fet històric precís, però que plantegen universos socials, morals, culturals o lògics, diferents als existents, més enllà de la simple circumstància personal. Un bon exemple de ucronies en aquest sentit ho són Gulliver de Jonathan Swift, La muralla xinesa de Franz Kafka, El joc de les granisses de Hermann Hesse, La cantant calba d'Eugène Ionesco, o Fahrenheit 451 de Ray Bradbury.
No se solen considerar ucronies les històries situades en el futur de l'època que han estat escrites, com per exemple, la novel·la 1984 de Orwell, escrita el 1948, o Globàlia de Ruffin, ambientada en un futur indeterminat.
El terme ucronia (que voldria dir en cap temps, mai, seguint el model de utopia) va ser encunyat pel filòsof positivista francès del segle XIX, Charles Renouvier que la definia com "la utopia en el temps".
A diferència de la utopia com a gènere, des del seu encunyament per Thomas More, la ucronia no és necessàriament idíl·lica ni tan sols positiva. Ans al contrari. Amb molta frequència representa una situació indesitjable, amb un cert contingut de malson, i amb elements poc o molt notables de metàfora i de crítica a la realitat viscuda. També s'ha ultilitzat en aquest sentit, els termes de distopia o de cacotopia. Hi ha, també, qui l'ha volgut confondre amb el concepte d'antiutopia, emprat sovint, de manera equívoca, com aquella perspectiva que resulta més aviat repulsiva, esgarrifosa.
De vegades, les trames es compliquen amb viatges en el temps de personatges que intenten desfer o refer moments crítics de la història, o amb l'aparició d'elements anacrònics abans o després del que seria esperable a la nostra història. Ara bé, l'element definitori del gènere és que la realitat descrita, tot i ser diferent de la nostra, manté la seva coherència interna i amb la història anterior fins al moment de divergència.
També sovint hi apareixen fets o personatges reals distorsionats d'una manera hipotèticament possible per crear efectes irònics o crítics amb la realitat històrica (per exemple un Hitler que és un pintor d'aquarel·les de segona categoria, o una Catalunya integrada tota a la República Francesa on el català ja ha desaparegut). A cada país han aparegut temes recurrents per a aquest tipus d'històries, reescrivint fets històrics considerats crítics amb resultats diferents segons les opinions dels autors. Per exemple, a Espanya han aparegut tot d'històries sobre diferents resultats de la Guerra Civil Espanyola, a Itàlia amb una evolució diferent del feixisme i la Segona Guerra Mundial, als Estats Units amb els confederats guanyant la Guerra de Secessió, etc.
Alguns exemples notables o nostrats en són:
- Un ianqui a la cort del Rei Artús, de Mark Twain; un ciutadà de Connecticut es desperta a l'Anglaterra del Rei Artús i, aprofitant els seus coneixements, hi introduirà tot de tecnologia anacrònica.
- Paraules d'Opòton el Vell (1968), d'Avel·lí Artís-Gener, on Europa és descoberta pels asteques en comptes de ser Amèrica descoberta pels europeus.
- Pretèrit imperfecte de Toni Soler el 1994; una intervenció a la Guerra dels Segadors acaba amb un present amb una Catalunya dins de la República Francesa.
- Lest Darkness Fall (Que no caiguin les tenebres) de L. Sprague de Camp el 1939, no publicat en català; en una documentada recreació de la Itàlia dels ostrogots, el viatger en el temps té temps de fer-se ric, salvar la monarquia ostrogoda i emancipar els esclaus, entre moltes altres coses.
- Up the line de Robert Silverberg; una paròdia de l'anterior, en què un guia turístic temporal provoca tota mena de problemes tot anant i venint de Bizanci.
- Bring the Jubilee de Ward Moore (publicat en castellà com Lo que el tiempo se llevó i en francès com Autant en emporte le temps); el protagonista viu en un món on la Confederació va guanyar la Guerra de Secessió...
- Mein Führer de Rafael Marín; un conte on uns joves nazis tornen en el temps per assassinar Churchill, la trama es complica i ...
- El coleccionista de sellos de César Mallorquí; que va rebre el premi UPC de 1995, una novel·la ben portada ambientada en una República Espanyola que està guanyant la Guerra Civil.
- El enfrentamiento de Juan Carlos Planells; la trama passa en una Barcelona dominada pels nazis.
- Pàtria (títol original Fatherland) de Robert Harris; novel·la ambientada en una Europa on els nazis van guanyar la Segona Guerra Mundial perquè els Estats Units es van mantenir neutrals.
- Back to the future (Retorn al futur), saga de films de Robert Zemeckis, amb guió de Bob Gale, el primer dels quals aparagué en 1985.
- Abans moros que catalans de Jordi Querol i Moisés Mercé, publicada el 1984, on imagina un País Valencià en què al segle XVII no va tenir lloc l'expulsió dels moriscos.
- El Trenta d'Abril, obra de teatre de Joan Oliver on el 1930 existeix un rei anomenat Jaume VIII, descendent del Casal de Barcelona, que domina Catalunya i el País Valencià i que aspira a conquerir Mallorca, illa en poder dels britànics.
Sovint les ucronies es fan servir com a recurs didàctic per reflexionar sobre la història i fer-ne divulgació, per exemple al programa El nas de Cleòpatra[1] de Catalunya Ràdio o en una secció fixa de la revista Sàpiens.
Referències
- ↑ El nas de Cleòpatra a la web de Catalunya Ràdio
