Toscana

Poll without page-refresh

Article on other languages:

	del.icio.us
	Digg
	Furl
	Reddit
	Rojo
	Add to OnlyWire

Coordenades: 43° 24′ 36″ N 11° 00′ 00″ E

**Regione Toscana**

Capital	Florència
President	Claudio Martini (L'Ulivo)
Províncies	Arezzo Florència Grosseto Livorno Lucca Massa-Carrara Pisa Pistoia Prato Siena
Municipis	287
Àrea	22.920 km²
- Rangle	9º (7,6 %)
Població (2001) - Total - Rangle - Densitat	3,516,296 9º (6,1 %) 157/km²

Localització de la Toscana a Itàlia.

La Toscana és una de les regions d'Itàlia més importants pel seu patrimoni cultural i paisatgístic. La capital regional és Florència.

Situada al centre d'Itàlia, limita al nord-oest amb la Ligúria, al nord amb l'Emília-Romanya, a l'est amb les Marques i l'Úmbria, al sud amb el Laci. A l'oest els 320 km de costa són banyats pel mar de Ligúria i el mar Tirrè. La Toscana administra les illes de l'arxipèlag Toscà, del que la principal és l'illa d'Elba.

Orografia

Morfològicament, la regió es caracteritza per la seva complexitat i la varietat. És formada per l'alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes; això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscano-emilians, més alts i potents al N, formats per serres paral·leles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l'Arno, riu principal de la Toscana. La costa és formada per àmplies platges que s'obren entre els promontoris rocallosos de l'Argentario i Piombino, enfront dels quals hi ha l'arxipèlag Toscà, amb l'illa d'Elba.

Ciutats principals

Economia

És una regió tradicionalment agrícola, bé que s'ha anat transformant, amb la creació de petites indústries, vers formes mixtes. El 1994 les activitats pròpiament agrícoles només ocupaven el 4,5% de la població activa. Els conreus més importants són els de cereals (blat, blat de moro i ordi), vinya, amb una producció de vi de 2.680.002 hectolitres el 1994, oliveres, hortalisses, patates i bleda-raves. La ramaderia, associada a l'agricultura, és també important. Dins l'activitat industrial (31% de la població activa) es destaca la producció de mercuri, la metal·lúrgia, el tèxtil, la pell (calçat) i l'alimentació i les arts gràfiques. Predomina la branca dels serveis (55,5% de la població activa el 1994), en la qual el pes del turisme és indiscutible gràcies al patrimoni cultural de ciutats com ara Florència, Pisa o Siena.

Províncies de la Toscana

Història

Els primers pobladors coneguts d'aquesta comarca foren els etruscs, o tuscs, que li donaren el nom, Etrúria, o Túscia (el nom Toscana no apareix fins al s X), i una cultura comuna. Després d'un període d'hegemonia a Itàlia, entre els segles VII i V aC, les invasions dels gals i el creixement de Roma determinaren la decadència de l'estat etrusc i la seva submissió a Roma des de mitjan s III aC; des de llavors la regió restà submergida dins el món romà. Quan l'Imperi d'Occident es dissolgué, la contrada fou devastada pels pobles bàrbars; conquerida pels ostrogots, conegué una certa estabilitat durant el regnat de Teodoric, però en morir ell sofrí els estralls de la guerra amb Bizanci (535-553). Després d'un període breu de domini bizantí, fou devastada pels longobards, cap a l'any 570. Túscia es convertí llavors en un ducat longobard, amb capital a Lucca. Dos segles després, Carlemany se n'apoderà quan acudí a Itàlia en ajut del papat, en discòrdia amb els longobards (774). Des del domini dels francs (774) fou regida per comtes, que després es denominaren marquesos o marcgravis, pel fet d'ésser una marca de l'Imperi.

Els atacs de sarraïns i normands castigaren les costes toscanes durant aquest temps, només Pisa pogué resistir-los; mentrestant, a l'interior, Lucca i després Florència començaven a créixer. A partir del s XI començaren a aparèixer les primeres autonomies ciutadanes a Florència, Pisa, Siena, Lucca i Arezzo. Els comuns naixents aviat s'expandiren per les terres veïnes en lluita contra l'Imperi (que hi governava mitjançant el marcgravi, amb el títol també de vicari imperial), i també, a vegades, entre ells mateixos. Simultàniament, al camp el gran latifundi es fraccionava gràcies a l'emfiteusi, i es desenvolupava la petita propietat, mentre que a les ciutats es reanimava l'activitat mercantil i industrial. Durant uns quants segles la història de la Toscana fou la història dels diferents comuns, entre els quals no hi hagué cap lligam unificador. Als segles XI i XII predominà Pisa, mentre que al s XIII s'inicià l'hegemonia de Florència. Aquest segle es caracteritzà per les lluites entre güelfs i gibel·lins, entre partidaris del papat i partidaris de l'Imperi, que era alhora una lluita entre el món feudal gibel·lí i el món mercantil, hostil a l'Imperi. Els güelfs s'imposaren a Florència, i Florència s'imposà a les altres ciutats toscanes. El 1350 sotmeté Prato, el 1384 adquirí Arezzo, el 1406 conquerí Pisa, el 1411 Cortona i el 1421 Liorna, que fou presa als genovesos i que es convertí als ss XVI i XVII en el gran port de la Toscana.

Governants de Toscana

Marquesos de Toscana

Bonifaci I 812-823
Bonifaci II (fill) 823-844 (governador de Còrsega)
Adalbert I (fill) 844-884 (comte de Lucca)
Bonifaci III (fill?) 884-894
Adalbert II (fill?) 894-917
Guiu (fill?) 917-929
Lambert I (fill d'Adalbert II) 929-931
Joan 931 (comte de Laurino)
Bosó (fill del comte Teobald o Thibault d'Arle) 931-936
Humbert (fill d'Hug d'Arles, rei d'Itàlia) 936-961
Hug (fill) 961-1001 (duc d'Spoleto)
Adalbert III (fill de Guilla de Spoleto i de Obert I marques d'Este, fill de Adalbert II) titular fins a la seva mort el 998
Adalbert IV (fill) titular 998-1001, marques 1001-1014
Rainer 1014-1027 (fill)
Beatriu de Lorena (filla) 1027-1076
Bonifaci III de Canosa 1027-1052 (comte de Modena) (primer marit)
Godofred el Barbut de Lorena (segon marit 1054-1069
Matilde de Canossa 1076-1115 (filla)
Godofred (fill de Godofred el Barbut) 1069-1072 (primer marit, administrador) (+1076)
Welf de Baviera 1086-1093 (segon marit)

República

govern dels vicaris imperials 1116-1173

Conrat de Scheiern, marquès 1120-1127 Enric (Duc de Baviera i Saxònia) 1135-1139 Ulric de Attems, marquès 1139-1152 Welf de Baviera (Duc de Spoleto 1152-1160) 152-1162 Rinald de Colònia 1160-1163 Cristià de Magúncia 1163-1173

govern municipal (lluites entre güelfs i gibelins) 1173-1249
Felip de Suàbia, vicari imperial 1195-1197
Expulsió dels güelfs i constitució del Primo Popolo 1249-1250
Manfred, rei de Sicília 1260-1266
Guiu Novello 1261-1266
Govern dels podestas bolonyesos 1266-1267
Carles I d'Anjou rei de Sicília 1267-1279
Govern dels 14, 1280-1282
Govern dels 3, 1282-1301
Institució del govern dels Gonfalonieri 1293
Carles de Valois, senyor 1301-1302
govern dels negres 1302-1313
Robert d'Anjou, rei de Nàpols 1313-1322
Carles d'Anjou (fill), senyor 1325-1327
Govern dels 300 1327-1342
Gualter de Brienne, senyor 1342-1343
Govern del Gonfalonieri i dels 3, 1343-1378
Govern dels minuti 1378-1382
Piero degli Albizzi 1375-1378
Salvestro Medicis 1378-1382
Michele di Lando 1378-1382
govern oligàrquic dels maggiori 1382-1434
Maso degli Albizzi 1382-1417
Rinaldo degli Albizzi 1417-1434
Joan I de Medici (revoltat) 1421-1429

Gonfalonieri

Cosme I Medici (fill de Joan I) 1429-1464
Pere I Medici (fill), senyor 1464-1469
Julià I Medici (fill) 1469-1478
Llorenç Medici (germà) 1469-1492
Pere II Medici (fill) 1492-1494
Govern del consell general 1494-1512
Pere Sonderini 1502-1512
Julià II Medici (germà de Pere II), senyor 1512-1514
Llorenç II Medici (germà) 1514-1519, duc d'Urbino
Juli Medici (fill de Julià I) 1519-1523 (cardenal)
Silvio Passerini 1524-1527 (cardenal)
Hipòlit Medici (fill de Julià II) 1524-1527 (cardenal)
Alexandre Medici (fill de Llorenç II) 1527-1530
Creació del Gonfalonieri di giustizia 1527-1530

Ducs i grans ducs

Alexandre Medici, cap de la república Toscana 1530-1532, duc de Toscana 1532-1537
Cosme I Medici (fill de Joan di Bande Nere) duc 1537-1569, gran duc 1569-1574
Francesc Maria Medicis (fill) 1574-1587
Ferran I Medici (germà) 1587-1609
Cosme II Medici (fill) 1609-1621
Ferran II Medici (fill) 1621-1670
Cosme III Medici (fill) 1670-1723
Joan Gaston (fill) 1723-1737
Francesc Esteve de Lorena-Vaudemont 1737-1765 (Emperador)
Leopold I (fill) 1765-1790 (Emperador)
Consell de Regència 1790-1791
Ferran III (fill de Leopold I) 1790-1801
Ocupació francesa 25 de març de 1799
Govern provisional de Reinhard març a juliol del 1799
President del senat, Cèsar Gori del 5 de juliol del 1799 al 7 de juliol del 1799
Ferran III (restaurat pels austríacs) 1799-1800
Ocupació francesa, govern del general Dupont 1800
Comissió gran ducal del 15 d'octubre del 1800 al 27 de novembre del 1800, integrada per Giuseppe Francesco Pierallini, Antonio Cercignani, Bernardo Lessi i Giulio Piombanti
Govern provisional del 27 de novembre de 1800 al 27 de març del 1801 integrat per Francesco Chiarenti, Enrico Pontelli i Giovanni de Ghores
Comissió gran ducal del 27 de març del 1801 al 3 d'agost del 1801, integrada per Giuseppe Francesco Pierallini, Antonio Cercignani Bernardo Lessi i Giulio Piombanti
Lluís de Borbó 1801-1803 (rei d'Etruria, hereu de Parma)
Carles Lluís (fill) 1803-1807
Maria Lluïsa de Borbó (mare, regent) 1803-1807
ocupació francesa; junta extraordinària de govern dirigida pel general Jacques François de Boussay Baró de Menou 1807-1808
Annexió a França 1808-1809 (departaments d'Arno, Mediterrània i Ombrone)
Jacques François de Boussay baró de Menou, governador general del maig del 1808 al 3 de març del 1809
Elisa Bonaparte Baciocchi, gran duquessa 1809-1814
Ocupació napolitana 1 de febrer del 1814 a 27 d'abril del 1814
Ferran III (segona vegada) 1814-1824
Leopold II (fill) 1824-1849
Govern Provisional de la República Toscana dirigit per Francesco Domenico Guerrazzi, Giusepe Montanelli i Mazzoni, febrer a abril de 1849
Leopold II (segona vegada) 1849-1859, exiliat 27 d'abril de 1859 però no deposat oficialment
Ubaldino Peruzzi, president del govern provisional 27 d'abril 1859 a 10 de maig de 1859
Ferran IV (fill) 1859-1860 (oficialment del 21 de juliol al 16 d'agost de 1859 en què va ser deposat)
Comte Carlo Boncompagni di Mombello, administrador 10 de maig de 1859 al 16 d'agost de 1859
Baró Bettino Ricasoli, cap de govern 16 d'agost de 1859 al 3 de desembre de 1859
Comte Carlo Boncompagni di Mombello, governador general savoià de l'Itàlia central, 3 de desembre de 1859 a 20 de març de 1860
Eugeni Manel de Savoia-Carignano, príncep de Carignano, lloctinent 20 de març de 1860 a 9 d'octubre de 1861
Baró Bettino Ricasoli, governador general 20 de març de 1860 a 9 d'octubre de 1861
Victor Manel de Savoia 1859-1860
Annexió a Itàlia el 22 de març de 1860

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Toscana

Regions d'Itàlia
Abruços \| Basilicata \| Calàbria \| Campània \| Emília-Romanya \| Laci \| Ligúria \| Llombardia \| Marques \| Molise \| Piemont \| Pulla \| Toscana \| Úmbria \| Vèneto
amb règim d'autonomia: Friül-Venècia Júlia \| Sardenya \| Sicília \| Trentino-Alto Adige/Tirol del Sud \| Vall d'Aosta