Aquest article tracta sobre un format de fitxers. Per a altres significats, vegeu «Ferrocarril Transasiàtic».
En informàtica, el format de fitxers tar, és un dels formats per arxivament, el nom prové de Tape ARchive format (format d'enregistrament de cintes). Aquests arxius es produeixen amb la comanda Unixtar i es van estandaritzar en l'especificació POSIX.1-1998 i més endavant per POSIX.1-2001. Es fa servir àmpliament per empaquetar i desempaquetar fitxers, per tal d'acumular un llarg nombre de fitxers dins d'un sol fitxer tot preservant l'estructura de fitxers, els permisos, les propietats i les dates. Seguint la Filosofia Unix, consistent en saber "fer una sola cosa" (empaquetar) però "fer-la bé", no incorpora compressió de manera que cal combinar-la amb d'altres eines, per aconseguir un empaquetament comprimit.
Originalment tar va ser desenvolupat per ser usat en dispositius d'accés sequencial tal com unitats de cinta, per fer copies de seguretat. Més endavant es va afegir l'argument -f (per dirigir la sortida resultant a un fitxer), i ha passat a fer-se servir com una eina general per empaquetar fitxers. En general dels fitxers tar en diem tarball.
Com que el tar no te compressió de forma implícita, l'usem en combinació amb altres eines com ara gzip, bzip2, o en general compress que són especifiques per comprimir, no per empaquetar (seguint també la filosofia Unix). Tot i que en principi podria semblar molt llarg de fer servir les dues eines combinades, en els sistemes Unix, podem fer servir les capacitats de pipe, per realitzar-ho d'un sol pas. Encara que en la majoria de casos, no ens farà ni falta, podent fer servir les opcions de línia de comandes tar -zgzip o tar -jbzip.