Article on other languages:
- ذاكرة_القراءة_فقط
- ROM
- Memòria_ROM
- ROM
- Rom_(hukommelse)
- Festwertspeicher
- Read-only_memory
- ROM
- Püsimälu
- ROM
- Lukumuisti
- Mémoire_morte
- Memorie_di_sole_leture
- ROM
- Read-only_Memory
- ROM
- ROM
- ROM
- Lesminni
- Read_only_memory
- Read_Only_Memory
- 롬
- ROM
- Lasāmatmiņa
- ROM_меморија
- Ingatan_baca_sahaja
- Read_Only_Memory
- Read-only_memory
- Read-Only_Memory
- Pamięć_tylko_do_odczytu
- Memória_ROM
- Постоянное_запоминающее_устройство
- Read-only_memory
- Permanentná_pamäť_(ROM)
- Bralni_pomnilnik
- ROM
- ROM
- ROM
- Постійний_запам'ятовуючий_пристрій
- Bộ_nhớ_chỉ_đọc
- 唯讀記憶體
 |
del.icio.us |
 |
Digg |
 |
Furl |
 |
|
 |
Rojo |
| Add to OnlyWire |
El rom o canya és un licor alcohòlic destil·lat (45-49°), que s'obté de la melassa de la canya de sucre. De fet, és un subproducte de la fabricació del sucre de canya.
Història
Arribà a ésser un producte important de les Antilles després de la introducció de la canya de sucre el 1493 per Cristòfor Colom. S'esmenta per primera vegada en documents que provenen de les Barbados el 1650 i hom l'anomena kill-devil (mata diables) o rumbullion (paraula de Devonshire, Anglaterra que significa 'gran tumult'. Passa a anomenar-se simplement rum el 1667.
El rom fou un factor econòmic boiant als segles XVII i XVIII. Des de les Antilles sortia cap a Europa i fou emprat al tràfic d'esclaus africans i al negoci de pells amb el pobles Amerindis de l'Amèrica del Nord. La seva exportació també es duia a terme cap a les colònies angleses americanes. Gràcies a la forta demanda de seguida s'establiren destil·leries a altres punts de continent, com Nova York o Nova Anglaterra al segle XVII. A partir d'ahí, la zona de les Antilles es limità a exportar-ne sols la melassa. El 1763 trobem més de 150 destil·leries a Nova Anglaterra. Al voltant d'un 80% de la producció es destinava al consum dins el mateix continent americà, mentre que la resta era destinat al comerç amb l'Àfrica com a producte de bescanvi per esclaus, marfil o or.
Molt prompte es convertí en el principal licor destil·lat als Estats Units durant els primers anys després de la independència. D'ací sorgeixen noves variants, com és el blackstrap, mesclat amb melassa o el stonewall, mesclat amb sidra.
Als països productors es beu sense mesclar, però a la resta, generalment, es consumit mesclat amb altres begudes. També s'utilitza per a preparar plats de cuina, sobretot postres i per donar sabor al tabac.
Elaboració
El rom s'elabora seguint un procés de fermentació amb la melassa, que és un líquid residual que s'obté de la cristal·lització del sucre de la canya de sucre. També s'obté una melassa més impura, sobretot al països que no disposen d'un indústria sucrera, que dóna origen a una variant que no s'arriba a considerar rom anomenada tafià.
El sucre necessari per a la fermentació ja es troba a la melassa, i per açò que el rom conserva el sabor original a diferència d'altres licors. Tanmateix, el que determina més concretament el seu sabor, sobretot des del punt de vista de les diferents variants, és el mètode de destil·lació, el tipus de llevat que s'empra en la fermentació i les condicions d'envelliment.
El podem classificar en dos tipus:
- Suaus i lleugers (República Dominicana, Cuba i Puerto Rico): la seva producció comença el segle XIX. El procés d'envelliment triga entre 1 i 4 anys. Podem trobar dos subtipus, el d'etiqueta blanca, clar i de sabor força suau; i el d'etiqueta daurada, amb un to àmbar, més dolç i fort per l'addició de caramel.
- Pesant i saborós (Jamaica, Barbados i Guaiana): són els més antics, obscurs i tenen molt de cos. La melassa enriquida atreu espores de llevat de l'aire que produeixen una fermentació natural. No obstant això, gràcies a la lentitud d'aquest procés el rom pot prendre tot el sabor. A continuació, es destil·la dues vegades i durant el procés d'envelliment absorbeix substàncies de la fusta dels tonells. Finalment, s'afegeix caramel per donar-li un to més fosc.
