Prehistòria

Stonehenge, Anglaterra, erigit per gent neolítica fa 4500-4000 anys. L'Arqueologia és sovint un camp important quan es tracta d'entendre la prehistòria

Prehistòria (Llatí, præ = abans Grec, ιστορία = història) és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la Història escrita. Paul Tournal va encunyar originalment el terme Pré-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves a l'Occitània. Es va popularitzar en Francès a la dècada del 1830 per a descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se a l'Anglès per Daniel Wilson al 1851.

La Prehistòria es pot fer retrocedir fins al començament de l'univers mateix, encara que el terme és més utilitzat per a descriure períodes de quan ja hi havia vida a la Terra; els dinosaures poden descriure's com a animals prehistòrics i els homes de les cavernes es descriuen com a gent prehistòrica. Normalment el context determina el període temporal geològic o prehistòric que s'utilitza, p.e. "simi miocè prehistòric", pels volts de 23 - 5.5 Milions d'anys enrere, o "Homo sapiens del Paleolític Mitjà", 200000 - 30000 anys enrere.

Perquè, per definició, hi ha registres no escrits dels temps prehistòrics, (o com a mínim encara no n'hi ha cap de conegut fins avui en dia) la informació que coneixem sobre el període temporal és extreta dels camps de la paleontologia, biologia, palinologia, geologia, arqueoastronomia, antropologia, arqueologia i d'altres ciències naturals i socials. En societats on la introducció de l'escriptura és relativament recent, històries orals, coneixement del passat que ha passat de generació en generació, conté registres dels temps "prehistòrics".

El terme va esdevenir menys estrictament definit al segle XX mentre la frontera entre història (interpretació dels registres escrits i orals) i d'altres disciplines va esdevenir menys rígid. Evidentment avui en dia la majoria d'historiadors es recolzen en evidències de moltes àrees i ells mateixos no necessàriament es restringeixen en el període històric i en fonts codificades de comunicació escrites, orals o d'altres simbologies; a més a més, el terme "història" és utilitzat cada cop més en lloc de "prehistòria" (p.e. Història de la Terra, història de l'univers). Tanmateix, la distinció es manté important per a molts escolars, particularment a les ciències socials. Els principals investigadors de la prehistòria Humana són arqueòlegs prehistòrics i antropòlegs físics que utilitzen l'excavació, l'examen geogràfic, i l'anàlisi científic per revelar i interpretar la natura i comportament de la gent pre-culta i inculta.

La prehistòria humana difereix de la història no només en termes de cronologia sinó en la forma que tracta les activitats de cultures arqueològiques més que nacions amb nom o individus. Restringit a restes materials més que registres escrits (i evidentment només aquelles restes que han sobreviscut), la prehistòria és anònima. Per això, els termes de referència utilitzats pels prehistoriadors com Neandertal o Edat de Ferro són etiquetes modernes i arbitràries, la definició precisa del qual és sovint subjecte de discussió i argumentació.

La data que marca la fi de la prehistòria, que és la data quan els registres històrics escrits va esdevenir un recurs acadèmic útil, varia de regió a regió. A Egipte s'accepta generalment que la prehistòria es va acabar pels volts del 3200 aC mentre a Nova Guinea la fi de l'era prehistòrica es fixa molt més recentment, al 1900.

Prehistòria
Antiga Edat de Pedra
Paleolític inferior
Paleolític mitjà
Paleolític superior
Mesolític
Nova Edat de Pedra
Neolític inicial
Neolític mitjà
Neolític final
Edat del bronze
Edat del ferro
Cultura dels túmuls
Cultura dels camps d'urnes
Cultura de Hallstatt
Cultura de La Tène

Potser esteu buscant la taula dels temps geològics

La prehistòria és l'estudi de la vida de l'home des dels inicis fins a la invenció de l'escriptura. En canvi, la història comença quan s'escriu el primer document que es coneix, datat de poc abans del 3000 aC a Mesopotàmia.

Aquest període és molt extens i tradicionalment es divideix en tres períodes desiguals:

1. Edat de pedra: subdividit al seu torn en dos períodes:
   1. Paleolític (de 2000000 aC fins al 6000 aC)
   2. Neolític (del 6000 aC fins al 3000 aC)
2. Edat del bronze
3. Edat del ferro

Alguns autors consideren l'edat del bronze i l'edat del ferro part de la història i no de la prehistòria.

Estudi de la prehistòria

En no comptar amb documentació escrita, l'estudi de les societats prehistòriques s'ha de basar en les restes fòssils. Però l'arqueologia no pot explicar determinats comportaments només amb la troballa i l'estudi de restes fòssils. L'antropologia, amb els seus estudis sobre les societats primitives que existeixen a l'actualitat, ha aportat els elements que permeten inferir com eren les nostres societats primitives del passat. La sociologia, la biologia i altres disciplines han permès als investigadors d'acostar-se a la realitat d'aquelles societats pretèrites.

Evolució de la societat prehistòrica

Per altra banda, és lògic de pensar que no va existir un sol model de societat en la Prehistòria i que aquesta, al llarg del temps, va anar evolucionant i creant noves estructures socials i organitzatives.

Es pot dibuixar un esquema de l'evolució de les societats:

1. Societat igualitària
2. Societat jeràrquica
3. Societat estratificada
4. Societat amb estat

Les societats igualitàries s'identifiquen amb els caçadors-recol·lectors. Són les societats humanes que, en principi, s'han considerat més simples. S'ha de tenir en compte, però, que el seu primitivisme rau precisament en que l'estructura tribal és generalitzada. Això vol dir que no està compartimentada en sectors econòmics, religiosos, polítics.

• Quan un llinatge, per exemple, es preocupa de les seves terres, està actuant com una entitat econòmica.
• Quan participa en un enfrontament, és un grup polític.
• Quan ofereix sacrificis, és una congregació ritual.

Els caçadors-recol·lectors tenien una organització social que s'anomena banda. La banda és un grup humà compost per un nombre reduït d'individus, que té una estructura simple i flexible, i que està mancat de rol formal de lideratge i d'estratificació social significativa. Són grups d'individus que viuen junts i comparteixen un mateix territori; habitualment són de caràcter nòmada.

En la majoria de les bandes, les famílies tenen una relació de parentiu i hi existeix una jerarquia. Aquesta jerarquia és necessària perquè tots els grups tenen una tendència natural al desordre i, per petit que sigui el grup, hi ha d'haver una certa estructura organitzativa perquè pugui continuar funcionant. La jerarquia venia determinada pel sexe o l'edat i significava, més aviat, un estatus.

No va ser fins al paleolític superior en què l'aparició de bastons de comandament fa suposar una certa estructura de societats amb un cap. Fins i tot en les societats en què la institució política és absent, on no existeixen caps, el fet polític hi és present. El poder polític no és una necessitat inherent a la naturalesa humana, és a dir, a l'home com a ésser natural, però sí que constitueix una necessitat inherent a la vida social. Es pot pensar el fet polític sense violència, però no es pot pensar el fet social sense el fet polític. En altres paraules, no hi ha societat sense poder.

Economia

A la prehistòria no existia la moneda, la majoria de comunitats s'autoabastien i el comerç era pràcticament nul (sempre basat en l'intercanvi de béns).

És l'edat on va sorgir de mica en mica la divisió del treball, primer per sexes (la dona tenia unes funcions i l'home unes altres) i després per grups socials. El procés va ser molt desigual segons les zones i no es pot parlar d'una autèntica estratificació social pel treball fins les primeres comunitats de l'edat antiga.

Civilitzacions de la prehistòria

• Fa Entre 1 milió d'anys:
  • cultures del còdol tallat (primeres eines) a Europa, Àfrica i l'Orient llunyà
  • Olduvaià i Acheulià inferior a Àfrica central i del sud

• Entre 500000 i 200000 aC anys:
  • Acheulià a Europa
  • Padjitanià a l'Orient llunyà

• Fa 100000 anys:
  • Sangoen a Àfrica central
  • Cultura fen a la Xina i rodalies

• Entre 80000 i 40000 anys:
  • Mosterià a Europa i Orient Mitjà
  • Soanià al subcintinent indi
  • Cultura ordos a l'Extrem Orient

• Fa 30000 anys:
  • Châtelperronià a Europa occidental
  • Cultura ateriana al Sàhara
  • Stillbay a l'Àfrica central i austral
  • Cultura del riu Angara a l'Àsia

• Fa 20000 anys:
  • Aurinyacià

• Fa 10000 anys:
  • Magdalenià a Europa sud-occidental
  • Lupemba al centre d'Àfrica
  • Cultura kebarana al Pròxim Orient

• Fa 9000 anys:
  • Fi del gravetià a Europa
• Cultura natufiana a Palestina

• Entre 8000 i 7000 anys;
  • Cultura Wilton a Àfrica del Sud
  • Fi del Azilià europeu
  • Jōmon al Japó

• Entre 6000 i 4000 anys:
  • inici de pobles neolítics a Europa, Àsia i Àfrica
  • Sauveterrià a la futura França

• Fa 3000 anys:
  • Calcolític europeu
  • Edat del bronze a Orient Mitjà

• Fa 2000 anys:
  • Civilització de la vall de l'Indus
  • Sumer

• Fa 1000 anys:
  • Edat del bronze a Europa
  • Auge de Micenes, Assíria i els hitites
  • Període shang xinès

Vegeu també

• Monòlit
• Procés d'hominització

Enllaços externs

• Què és la prehistòria?

Text en negreta