OFDMA

OFDMA , en àngles: Orthogonal Frequency Division Multiple Access, és una versió multiusuari de la coneguda multiplexació ortogonal per divisió en freqüencia. S'utilitza doncs per aconseguir que un conjunt d'usuaris d'un sistema de telecomunicacions puguin compartir l'espectre d'un cert canal per a aplicacions de baixa velocitat. L'accés multiple s'aconsegueix dividint el canal en un conjunt de subportadores que es reparteixen en grups en funció de la necessitat de cadascun dels usuaris.

Per tal d'aconseguir una major eficiència el sistema es realimenta amb les condicions de canal adaptant continuament el nombre de subportadores assignades al usuari en funció de la velocitat que aquest necessita i de les condicions del canal. Si l'assignació es fa prou ràpidament aconsegueix cancel·lar eficientment les interferències co-canal i els esvaïments ràpids proporcionant una major eficiència espectral que OFDM.

Aquest mètode d'accés permet assignar un nombre diferent de subportadores a cada un dels usuaris garantint així diferents qualitats de servei en funció de la amplada de la banda assignada. És a dir, OFDMA permet establir una velocitat de connexió i una probabilitat d'error diferent per a cada usuari.

En un sentit OFDMA s'assembla a una modulació d'espectre eixampla, com CDMA, on els usuaris poden aconseguir diferents velocitats a través d'un factor d'eixamplament diferent o del ús de diversos codis a la vegada.

D'altra banda també podem veure-ho com una modulació OFDM que multiplexi diversos usuaris mitjançant unaccés per divisió en temps.

Tot i així la visió més clàssica presenta OFDMA com un accés on repartim els recursos en l'espai format per l'eix temporal i l'eix freqüencial.

Aplicacions del OFDMA

Actualment OFDMA s'usa en el model de mobilitat del estàndard IEEE 802.16, conegut comercialment com a WiMAX.

OFDMA també s'esta usant en un enllaç de baixada millorat per a 3GPP que s'anomenarà HSOPA (High Speed OFDM Packet Access). També és un dels canditats per a proporcionar l'accés en l'IEEE 802.22, les conegudes "Wireless Regional Area Networks", de ser així seria el primer disseny d'un sistema cognitiu de radio en les bandes baixes de VHF i les d'UHF, és a dir les bandes que comunament s'usen per a transmetre la televisió.

Avantages sobre CDMA

• OFDMA pot combatre els esvaïments d'una forma més simple.
• OFDMA pot aconseguir una major eficiència espectral.

Avantatges sobre OFDM amb multiplexació en el temps

• Permet múltiples usuaris de forma simultania si aquests operen a baixa velocitat.
• La potència transmesa dels usuaris de baixa velocitat és també petita.
• Aconsegueix un retard petit i constant.
• La probabilitat de col·lisió al accedir al canal es simplifica
• Més robust contra els esvaïments i les interferències

Articles relacionats

• CDMA
• FDMA
• TDMA

Referències

• K. Fazel and S. Kaiser, Multi-Carrier and Spread Spectrum Systems, John Wiley & Sons, 2003, ISBN 0-470-84899-5

Enllaços externs

• [1] per a més detalls de l'OFDM. (anglès)
• [2] per a més detalls dels blocs que realitzen la FFT i la IFFT. (anglès)