Moviment punk

L'article necessita algunes millores de traducció. (Col·laboreu!) Sembla una traducció automàtica de baixa qualitat.

Aquest article tracta sobre Moviment Punk. Per a altres significats, vegeu «Punk rock».

El moviment punk , o simplement punk, va aparEixer com a subgènere musical del rock durant els anys setanta, i des de llavors l'han acompanyat corrents artístics, literaris, ideològics i polítics, i formes d'intercanvi i relacions socials derivades d'elles. A vegades s'utilitza la paraula "punk" de forma genèrica per a referir-se a aquestes formes de cultura: el punk acull un ampli ventall de moviments musicals, artístics, juvenils, veïnals, sociopolítics; així com ambients, xarxes i mecanismes d'inspiració i intercanvi d'idees i informació.

El punk és principalment una actitut, una forma de ser, de viure, de sentir. Com a moviment social, es basa en l'honestitat, directa, sense compromís, agressiva, provocativa i anticonformista cap a tot el que limiti la llibertat individual, des de l'Estat fins a la religió, passant pel capitalisme, la moral "políticament correcta" o simplement la pressió que la societat exerceix sobre l'individu de diferents formes. Per aquesta raó molt "punks" adopten ideologies polítiques com l'anarquisme, s'uneixen a moviments socials com el "moviment" okupa o fins i tot poden arribar a adoptar actituds més aviat destructives, com la que predica la idea del No Future. L'hedonisme també acostuma a ser un dels atributs que caracteritzen als punks.

L'estil musical lligat al moviment punk és el punk-rock, també anomenat punk. Aquesta sub-cultura, al llarg del temps, ha anat donant pas a vàries ramificacions tant musicals com culturals o artístiques, com, per exemple, la música hardcore punk o crust punk; amb les seves respectives temàtiques. També s'ha desenvolupat paral·lelament a sub-cultures i estils similars com l'oi! i ha donat pas a nous estils i cultures suficientment diferenciats al punk com el post-punk o el rock gòtic.

Història

Els orígens del moviment punk es troben a Nova York (EUA), on el grup musical The Ramones, a mitjans dels 70, està revolucionant el món de la música. El seu estil, influenciat per The Stooges, MC5 i The New York Dolls entre d'altres, és rock and roll simplificat - reduït a uns quants acords -, accelerat i estrident amb temàtiques com la vida al carrer, la droga, el sexe, l'atur, etc. Encara que la temàtica de la música dels Ramones és més aviat "rock'n'roll" i que el moviment floreix al Regne Unit, la seva música ja compta amb atributs que configuraran la subcultura. És al fer una gira pel Regne Unit que individus que poc desprès formaran grups emblemàtics com els Sex Pistols, The Clash o The Damned s'inspiren dels Ramones i formen els grups ja anomenats. La situació social i econòmica del país en el moment es reflexa en la temàtica d'aquests grups, el punk-rock sent la via perfecta per expressar els seus sentiments de ràbia, frustració, etc. cap a la societat britànica. Als hcd, altres grups com els Dead Kennedys o els Misfits sorgeixen, seguint les passes dels Ramones.

El punk va aparèixer com a moviment musical, en Londres (Regne Unit) l'any 76. L'origen del punk se situa en una societat anglosaxona llavors saturada de clixés i convencions estereotipades. Jóvens d'ambdós països, inspirats per les actituds transgressores del rock -i en especial pel so del garage rock-, van començar a mostrar les seues pròpies formes de rebel·lia contra els rols socioculturals, que consideraven hipòcrites i tensos, expressant-ho a través de transgressions i provocacions estètiques, musicals i culturals. El punk va ser primerament un fenomen esteticomusical, que va ser prenent la forma d'un moviment esteticofilosòfic. Més tard se sumarien reflexions i posicioniamients polítics i filosòfics el que ho van fer un moviment amb ideals propis.

Grups com els Sex Pistols adopten una temàtica provocativa, sarcàstica i fins i tot destructiva, d'altres com Dead Kennedys o Crass adopten una actitud més polititzada (l'anarquisme en l'ultim cas), mentre que d'altres com The Adicts basen la seva temàtica en la vida al carrer dels joves (adoptant també una imatge à la Clockwork Orange).

No obstant això, a finals dels 70 el punk ha obtingut tant d'èxit comercial que ha perdut el seu significat. Però a començaments dels 80 una nova onada de grups sorgeix i radicalitza el moviment amb una estètica més dura i provocativa i un nou estil de punk-rock igual de dur. Grups com GBH, The Exploited, Discharge i Amebix al Regne Unit i Black Flag, Minor Threat i Bad Brains als EUA representen un nou impuls al moviment. Dos nous estils musicals, el hardcore punk o hardcore i el crust apareixen. El hardcore es caracteritza per ser bàsicament punk bastant més accelerat i "cantat" a crits. D'altra banda, el crust és punk o hardcore amb un so més extrem, pesant, greu i brut, amb certa influència del metal. Noves temàtiques i moviments com el straight edge - que afirma la voluntat d'una vida sense drogues ja que aquestes fan que un individu no estigui totalment a l'aguait del que passa al seu voltant - o el DIY (Do It Yourself) sorgeixen i/o es consoliden, juntament amb noves estétiques, com la que avui en dia está considerada com clàssica: cresta, pantalons trencats, jaqueta de cuir amb pins, tatxes, punxes, cadenes, etc.

El principi dels 80 també representa l'arribada del punk a l'Estat Espanyol. Grups com La Polla Records, Eskorbuto, Cicatriz, Siniestro Total, Kaos Urbano i Decibelios (aquests últims considerats els pioners de l'oi! a l'Estat Espanyol) són els pioners d'un moviment que s'ha arrelat i s'ha particularitzat considerablement en aquest país.

La primera meitat dels 90 veu sorgir grups als EUA que configuren el que es podría considerar com a Tercera onada: The Offspring, Green Day, Rancid i Blink-182 enriqueixen el punk-rock musicalment amb un so més modern i variat (Rancid i el seu àlbum "And Out Come the Wolves...", encara que molt inluenciats per The Clash, n'és un bon exemple). D'altra banda, aquests grups també fan que el punk-rock es torni a comercialitzar degut a l'accessibilitat de la seva música i també a la seva temàtica més juvenil i desenfadada (Blink 182 n'és l'exemple perfecte). Això fa que molts punks rebutgin alguns dels nous grups i estils o que simplement siguin classificats com pop-punk. Certament, el que es podría considerar com pop-punk té poc a veure amb el missatge o l'actitud original del punk.

La filosofia i l'estètica punk

La forma originària del punk era expressar les classes socials deprimides, amb els seus propis mitjans i conceptes. Entre els primers grups musicals representants del punk hi ha els Ramones. El punk va afavorir un ambient d'intervenció estètica transgressora. Molts dels motius estètics del punk que seguixen vigents com a arquetips del mateix van aparéixer en aquella primera època, com a talls de pèl (pèls de punta, tenyits de colors verds, blaus..., crestes, cardatges...), roba trencada o mal cosida, imperdibles o altres accessoris disposats per la roba... També es van utilitzar missatges i símbols en un principi sense representar corrents massius: exemple d'açò són els símbols anarquistes d'una banda, i els símbols nazis per un altre. En ambdós casos es tractava sovint més d'una provocació que d'un ostentació de posició. Més tard l'anarquisme formaria part reconeguda de nombrosos moviments del punk.

Per un altre costat hi havia una forma de transgressió, buscant alliberar-se dels estigmes socials. Aquesta branca no donava explicacions i buscava incomodar a allò que s'ha establit xocant, ofenent i molestant al "bon gust", la moral i la tradició. Es buscava bàsicament la provocació a través de demostracions de transgressió estètica o girs de llenguatge contradictoris, absurds o insolents. És l'estil que van popularitzar els Sex Pistols.

Més endavant, especialment amb l'aparició del hardcore punk, es va fer present tot un ventall de punts de vista de crítica social directa, posicionaments polítics, associacionisme i afinitat a campanyes de protesta. L'exemple musical més clàssic són Crass.

• La filosofia punk pot resumir-se en "Fes-ho tu mateix", "fes-ho a la teua manera".
• Rebutja els dogmes, i no busca una única veritat. Qüestiona tot el que està establit socialment o el caricaturitza.
• Menysprea les modes i la manipulació mediàtica. També està en contra del consumisme i crida a la gent a no deixar-se enganyar i a pensar per si mateixos.

Corrents estètic i filosofics

Corrents ideològiques del punk

"Straight Edge" i "Destroy"

Article principal: Straight edge

Grups que advoquen pel no a les drogues i a favor del vegetarianisme. La tendència transgressora, des d'un principi, dels corrents del punk, va donar cabuda a actituds que pretenien trencar els rols socials i estètics, i donant amb això espai a comportaments més o menys autodestructius o negligents, fenomen conegut com a estètica Destroy. Aquest fenomen és un dels arquetips del jove punk; no obstant això, existien postures dins dels ambients punk que no sols eren crítiques amb la societat establida, sinó també amb el comportament dels jóvens rebels: Com a contrapunt, el cridat straight edge, associat originàriament al cercle de hardcore punks de Washington D.C., es posicionava contra l'estereotip del roquer pròxim a les drogues i la desmotivació. D'alguna manera, aquesta resposta, sense pretensions de moviment en un principi, va significar una diferència amb la filosofia punk del "no future": punks que pensaven que tot estava perdut i no hi havia més motiu per a intentar millorar la situació o per a ser persones actives, per això s'entregaven totalment a l'alcohol, drogues o qualsevol altra cosa que els allunyara de la realitat fent-los espectadors passius de la vida.

Encara que no era l'única línia existent respecte d'això dins del punk, el corrent straight edge responia a un posicionament vital alternatiu que intenta concretar i polir el significat del punk com a reacció a estàndards socioculturals.

Normalment la temàtica del straight edge gira entorn de:

• enfocaments positius sobre les qualitats de la joventut, l'amistat, la satisfacció d'esforçar-se per un objectiu, o la participació en un projecte comú -especialment el que a vegades s'anomena escena hardcore, o la subcultura punk-.
• suggerir l'abandó de les drogues, el tabac i l'alcohol.
• formes d'ecologisme social com el vegetarianisme.
• Alguns sXe van optar per plantejaments molt més estrictes evitant també la cafeïna, el sexe promiscu, o posicionant-se a favor del vegetarianisme o el veganisme.

L'Straight Edge va suposar, en certa manera, una de les consolidacions d'estètiques i plantejaments dins del punk directament enfocats cap a una vida sana, intentant proposar un enfocament positiu de la frustració juvenil.

Situacionisme i transgressió

La manera en què els Sex Pistols van popularitzar la seua particular forma de punk rock té a veure amb l'afició del seu mànager, Malcolm McLaren, cap al situacionisme. Quan va començar a representar-los, McLaren ideava una forma d'estètica basada en el rock de Nova York (Ramones, Richard Hell, Patti Smith) i el so Garage, junt amb diverses i -encara hui- confuses actituds de provocació que arreplegava en diferents ambients creatius. McLaren és un artista i dissenyador influenciat pel situacionisme i des d'abans dels primers moments dels Sex Pistols buscava crear una estètica nova i destrossadora que fera botar pels aires els conceptes del moment referents a estètica, comportament i música, i al mateix temps demostrar que pot convertir-se en negoci. La seua idea era aconseguir canviar el significat del que és normal, la qual cosa és bonic, la qual cosa és correcte, mitjançant la reiteració del costum i la publicitat. Generalment s'atribuïx a McLaren el portar a la banda cap a la desgràcia arran d'aqueix afany de negoci.

Influència política

No sempre ha sigut un moviment políticament posicionat, encara que sí que ha tingut un component de crítica des del malestar de la joventut sobre el rumb de la societat. De moment el punk sempre s'ha mostrat com un corrent que discrepa dels estereotips d'estils de vida i expectatives juvenils del "establishment", l'educació convencional, l'estètica de les modes, i els mass media.

Quan es tracta del contingut polític del missatge, el punk vist com a moviment és un vessant més concreta i radical del punk rock, deixant enrere el supòsit i aparent decadència dels grups britànics com Sex Pistols. Apareixen missatges amb càrrega social, esquerrantista i anarquista. Aquesta línia de missatge s'esbossava a vegades en el punk original, encara que, més que una intenció política premeditada, era més aïna un fenomen reactiu de creació, davant d'una societat que considerava estreta.

El punk com a moviment social conforma una subcultura heterogènia que aglutina sobretot:

• Anarquisme i alguns corrents d'esquerra.
• Feminisme.
• Protestes contra grups feixistes o de dretes.
• Crítica i oposició al sistema capitalista, i els rols socials que definix, a la qual cosa es coneix com "pensament únic" i la globalització neoliberal.
• Crítica de les institucions policials i militars.
• Ecologisme i Drets dels animals.
• Crítica a les institucions religioses i els rols que definixen.

Com a subcultura del rock i el punk, hi ha menut ha definit com a expressió de la cultura popular juvenil, amb el lema "Do it yourself"(DIY., ="Fes-ho tu mateix"): aquesta expressió resumix tant els prodecimientos estètics i de comunicació que ho definixen, com una línia de pensament més sociològica centrada en la idea de autogestió i d'organització política i cultural "a escala humana".

Durant la dècada dels 80, el punk als EUA va estar format d'una plèiade de continguts polítics, principalment d'esquerra, els que principalment van criticar els perills derivats d'un govern republicà als Estats Units. L'activisme polític es va perdre en part durant la dècada dels 90, i amb l'adveniment de l'intervencionisme nord-americà de fi de mil·lenni va aparèixer de nou el contingut polític en la música. A Europa el punk és una música especialment desenrotllada per gent afí a moviments socials, grups d'esquerra o anarquistes, agrupacions veïnals i d'okupes...

No obstant això, hi ha grups de dretes que utilitzen la música intensa del punk, l'Oi! o el hardcore, per a atraure i estimular els jóvens que s'acosten a ells, amb una forta càrrega dretana, pròxima al nazisme i al moviment obrer de dretes nacional sindicalista.

En el punk més underground de les dècades dels 80 i 90, hi ha un infinitat de referències discogràfiques quasi completament dedicades a la difusió i propaganda, tant en el disseny de les portades, en el contingut de les lletres, i les polítiques de distribució. Per exemple els grups Nations on fire, Scraps. Inspirats tant per l'ecologisme com per les altres inquietuds polítiques que ho rodegen, en el moviment hardcore punk no són rars els concerts en què s'aprofiten els micròfons per a llançar algun missatge o discurs, o s'organitzen concerts i festivals amb fins benèfics o de difusió de campanyes. Fins i tot a vegades s'aprofitaven les carpetes dels discos de vinil com a mitjà de transport de variats pamflets o flyers, que els intermediaris anaven ficant, fins al comprador final.

Anarquisme i anarcopunk

Encara que la famosa cançó dels Sex Pistols "Anarchy in the U.K." no era una proposta seriosa, sinó una visió caricaturesca i irònica de les pors del pensament establit anglés, el anarquisme va ser des de molt prompte un recorregut punt d'interés per als aficionats al punk, fins al punt que de vegades, tant dins com fora d'ambdós moviments, es tendix a identificar ambdós corrents.

Un dels primers grups de punk a afirmar la seua adscripció al pensament anarquista van ser Crass, sent dels primers grups de la història del rock a organitzar-se com a col·lectiu social i artístic en forma de cooperativa i comuna, i crear mitjans alternatius d'edició i comerç musical, literari, etc. En aqueix sentit el seu treball va marcar línies de referència des de llavors.

Movimients de llibertat sexual: Queerpunk i QueerCore

El Queerpunk, també cridat HomoCore, és un moviment cultural i social aparegut dins del punk a mitjan anys 1980. Unifica a una espècie peculiar de punk que rebutja les regles heteronormatives i la cultura gai “establerta”, i que davant de l'evident homofobia dins del moviment amb què s'identifica crea el seu propi espai d'activisme i creació. L'homocore té expressions essencialment musicals, encara que també inclou expressions en fanzines, cine i altres formes d'art. La banda musical més famosa és Pansy Division i Brosse LaBruce ve a ser el seu ambaixador en el món del cinema.

Ecologisme dins del punk

L'ecologisme ha sigut un dels interessos paral·lels del moviment punk amb contingut sociològic o polític. Moltes bandes han citat en les seues cançons els problemes de la contaminació, l'explotació desmesurada dels recursos per la societat industrial i el mercat de consum, el canvi climàtic i el calfament global, etc. Aquest tema ha arribat fins i tot a formar un pilar fonamental d'algunes dels seus corrents, ja des dels temps de la banda pionera Crass. El crustcore i l' straight edge són vessants del punk en què abunden les lletres sobre ecologisme polític.

Dins dels moviments juvenils, veïnals i d'okupació que apareixen junt amb el punk, hi ha corrents directament declarades com a forma d'ecologisme polític. Molts dels col·lectius o ambients punk es declaren col·lectius pro-ecologisme i pro-drets dels animals. Sol haver-hi grups dedicats a l'organització de xerrades i l'edició i distribució de literatura ecologista i política, ecologisme en els hàbits de consum, agricultura, vegetarianisme i alimentació vegetariana, veganisme, etc.

El discurs de drets dels animals també va fer que el punk s'aproximara a filosofies de caràcter espiritual com l'Hinduisme, el budisme o el Hare Krishna.

El punk i la religió

Per la seua proximitat a l'esquerra i a l'anarquisme, el punk es presenta com un corrent majoritàriament atea. Critiquen als costums de religiositat social del cristianisme a l'ús, per considerar-les hipòcrites, i a les institucions i discursos religiosos en general, per considerar-los un disfressa d'una jerarquia opressora, que opera motivada pel control social i el manteniment de posicions de poder.

Generalment s'acosta més a filosofies que busquen explicacions de la realitat de tall racionalista, poètic, intuitiu, polític o científic. L'ateisme més racionalista dins del punk opta per un discurs que part de la negació de la idea de "Déu" i de qualsevol classe de misticisme.

No obstant això, també hi ha declaracions d'afinitats amb corrents espirituals, especialment d'origen oriental, xamànic, o de caràcter panteista o indigenista (vegeu indígena), que posseïxen certs punts filosòfics, ontològics o humanístics semblants al plantejament punk. En aquest sentit podem parlar de les línies de pensament que veuen la història de finals del segle XX com a moment de impass filosòfic, artístic, humanístic i espiritual en la cultura oficial de les societats occidentals.

Una de les primeres inclusions d'afinitats religioses en el punk pot considerar-se Bad Brains, un dels grups pioners de de hardcore, afins al Rastafarisme.

El discurs motivacionista, antidroga i pro-drets dels animals dins del hardcore punk va afavorir una relativa moda d'adscripció al Hare krishna, després que el cantant Ray Cappo de Youth of today es declarara adepte arran d'una crisi personal. En començar amb una nova formació musical (Shelter), va ser un dels primers grups punk a incloure temes directament religiosos o espirituals en les seues cançons. Aquest corrent es va cridar Krishnacore.

Junt amb aquesta presència del Hare Krishna, també van veure la llum acostaments al Hinduisme i el budisme.

Hi ha afinitats declarades amb formes de cristianisme, particularment en ambients Straight Edge nord-americans.

També hi ha una nombrosa posició agnòstica o deslligada de la discussió religiosa.

Subgèneres i estils musicals

Com moviment creatiu, el so punk va donar aparició a nombroses vessants i estils. Molts dels grups es movien d'un a altre gènere, existint diferents nivells de permeació, evolució i fusió, podent parlar-se de bandes que encaixen en el perfil de més de dos subgèneres.

Des de l'aparició del la actual fusió del punk-pop, va anar desapareixent l'essència del punk ja que aquest és més comercial i ja no parlava de política o de repressió, sinó d'amor i fantasia.

L'escena hardcore

El hardcore punk fou la primera expressió a finals dels 70, més extrema, més ràpida i més agressiva. Destaquen bandes de la primera onada com Hüsker Dü, Bad Brains, Teen Idles, Dead Kennedys, The Exploited o The Casualties.

Una part particularment activa de la cultura punk ha girat entorn dels vessants musicals de punk més enèrgic, conegudes com hardcore que apareixen a partir de 1978. A partir dels anys 80 l'hardcore es va convertir en un estil de música molt imitat en molts països, per la seua facilitat de ser tocat i per l'energia que transmet per a una joventut buscant motivació i emocions. En sorgir aquest estil van fer presència un gran nombre de bandes amb missatges més radicals que els corrents anteriors, tant en posicionament d'anàlisi social i ideològic, com en altres temes sorgits també de la insatisfacció social, però que s'encaminarien cap a una temàtica positiva i motivacionista, a vegades fins i tot contrària a l'ús de drogues.

Amb el hardcore com leit motif s'ha generat un corrent d'activitat juvenil entorn dels seus propis plantejaments: generalment es coneix com escena hardcore, i sol estar caracteritzada pels diversos elements a què ens estem referint com moviment punk, amb la particularitat d'una constant presència de grups i discos de música hardcore. Sovint no és una escena tan centrada en l'estètica com el punk anterior, sinó més enfocada a posar-li música a formes de comunicació entre els jóvens tal qual són, però sense draps calents sobre la frustració social que els porta a interessar-se per una forma d'expressió com és el punk.

Les ciutats més destacades on es va desenvolupar el hardcore podrien ser Nova York, Los Angeles i Washinton D.C., entre altres. Encara que tenen molts trets comuns, sobretot en les primeres èpoques dels 70 i 80, cada una va desenvolupar el seu particular estil i filosofia. L'escena hardcore es va difondre especialment a través de la subcultura del skate (vegeu skate punk).

El contingut més concís, en l'ideològic, de la música hardcore i de grups punk anteriors com Crass, va iniciar un debat entre el concepte de punk com a actitud i estètica, o com a posicionament cultural, social i econòmic.

Hardcore melòdic

Basat en el hardcore punk, de ritmes ràpids i bases fortes de guitarra, però amb interpretacions vocals melòdiques, iniciat per Bad Religion.

Skate punk

Generalment d'estil hardcore o hardcore melòdic, grups relacionats a la subcultura del Skate.

Metalcore/Metal hardcore

També anomenat crossover, és la branca del hardcore punk que es combina amb el gènere metal, accelerant aquest últim, arribant a un ritme ràpid, com D.R.I. o Suicidal Tendencies. Aquest estil ha influït en el thrash metal (grups com Metallica o Anthrax). Sovint també amb alta harmonia i diversitat de sons.

Post-punk

Moviment més malenconiós i melòdic que es va caracteritzar per la deceleració, del ritme, la tristesa en les lletres i el dol pel punk encapçalat per la frase "Punk is Dead". Està representat per bandes com Siouxsie and the Banshees, Joy Division o Bauhaus.

No wave

Moviment abstracte i música éxperimental de Nova York, Lydia Lunch, Glenn Branca, Sonic Youth, Birthday Party.

Ska-Punk

És el so del punk combinat amb el ska, amb ritmes ràpids i ús d'instruments com trompetes o saxofons. Els exemples més significatius estan en Operation Ivy a qui molts assenyalen com els pioners, Rancid, Skankin Pickle o Less Than Jake, diverses cançons de NOFX i Propagandhi, etc.

Psychobilly

És la barreja del punk rock amb el Rockabilly. Alguns grups representatius són The Cramps, The Meteors i Nekromantix.

Horror punk

Es caracteritza principalment per les seves lletres relacionades amb les pel·lícules de terror i de Sèrie-B i tota la imatge que les acompanya, com zombis, ghouls, Vampirs, Esquelets, etc. I amb una imatge similar, usant maquillatge, pentinats (com el Devilock, popularitzat per la pionera banda The Misfits), etc. Algunes bandes són Misfits, Creepersin, Diemonsterdie i The Distillers entre altres.

Moviment gòtic

És la branca del punk que barreja el punk i el moviment estètic gòtic. AFI o Paràlisis Permanente caben dins d'aquesta categoria.

Cyberpunk

El Cyberpunk va sorgir com a gènere cinematográfic de ciència-ficció. Es basa en els supòsits d'una societat futura hipertecnològica, i recrea situacions on les màquines i el poder polític i econòmic han desnaturalitzat la societat humana. D'aquest gènere sorgix una filosofia i estètica que adapta la crítica social i el activisme a un món cada vegada més tecnologitzat, on aquesta tecnologia pot servir a interessos mediàtics, econòmics, militars o geopolítics, atropellant drets humans i socials a través dels buits legals sobre els quals innova.

Aquesta temàtica enllaça amb les noves corrents filosòfiques i sociològiques que analitzen el significat de la veritat com un consens, i els enganys convencionals que poden sorgir d'això. Un exemple d'aquesta proposta filosòfica són la pel·lícules Matrix i Blade Runner (sent aquesta última la precursora i principal font d'inspiració del gènere). Aquests corrents guarden alguns paral·lelisme amb la filosofia oriental.

Punk-pop

Musicalment més melòdic i net, aquest oblida els dogmes de l'anarquisme, sorgeix principalment en Estats Units, popularitzat en els 90 com part de la "segona onada punk" per bandes com, Blink 182, Green Day, The Offspring, Fall Out Boy.

Oi!

També cridat street punk i relacionat a la temàtica Skinhead i el sindicalisme.

Anarcopunk

Grups que enllacen la seva música amb temàtiques o pràctiques anarquistes.

El Punk i el moviment Hippie

Encara que sovint els punks han criticat als hippies acusant-los de blans i atribuint-los un excés de mística, la veritat és que ambdós moviments compartixen ideals, com la tolerància, la diversitat creativa, la llibertat d'expressió i la crítica al sistema establit i els valors convencionals. A més els hippys van ser dels primers moviments dins del rock a experimentar amb formes de convivència alternatives, com comunas i centres socials okupats, com també faria més tard el punk. Els hippys seguien una estètica i un discurs bàsicament positiu, però, vist que les dècades anteriors d'aquests moviments culturals no havien remogut definitivament els sistemes polítics i de valors de la societat, el punk va optar per ridiculitzar-la i confrontar-la de forma directament xocant.

En els moviments culturals alternatius del punk i del moviment okupa, així com a vegades dins dels moviments anarquistes ha existit una fusió natural d'ambdós moviments, de manera que moltes persones formen part encreuada dels mateixos sense atindre's a les etiquetes estereotipades que els definixen.

Corrents d'intercanvi

Corrents independents de comunicació o "underground"

Durant els 80 i 90 el punk i el hardcore, igual que altres músicas independents, formaven una espècie de xarxa internacional no planejada a través del correu. Els aficionats a aquests estils de música i als plantejaments polítics annexos, intercanviaven discos, fotos, pamflets, Zines i fanzines. En la publicació dels fanzines es va popularitzar la entrevista per correu, que va permetre als interessats conèixer grups musicals i ambients locals de països llunyans quan encara no era un gènere present en les discogràfiques comercials, els mitjans de comunicació de masses o les modas, i abans de l'aparició de internet.

La publicació de zines, discos i cintes de cassette, amb recopilacions de gravacions de músics d'hardcore i punk -molt sovint de baixa qualitat de so- , va conformar una vital subcultura underground, amb formes estètiques, de producció, difusió i comunicació pròpies. Aquesta comunicació va permetre també l'amistat i col·laboració entre ambients punk i polítics de llocs allunyats geogràficament, i enriquint les oportunitats de tocar en directe de les formacions musicals.

Algunes veus reclamen per a internet el caràcter de comunicació activa "a escala humana" que aquest tràfic d'informació té dins del punk i les subcultures underground.

El caràcter d'aquests circuits de comunicació i intercanvi, i del propi moviment punk, sovint van acompanyats de plantejaments de lliure còpia i difusió o anticopyright de les gravacions i els textos.(Vegeu copyright i copyleft)

També s'ha fet i es fa ús de les ones radiofòniques en la forma de ràdios lliures (és a dir, sense autorització expressa oficial per a emetre, contrastant amb les grans cadenes radiofòniques assentades sobre estructures comercials), organitzades per col·lectius veïnals, culturals o reivindicatius.

Mitjans amateur i/o alternatius d'edició.

El moviment punk va definir els seus propis lemes i paràmetres de comportament en polítiques d'edició musical que responien a al seu caràcter de subcultura underground sense mitjans organitzats, intencions i plantejaments socials o polítics, o la idea de la cultura escala humana i veïnal:

"Fes-ho tu mateix"

Article principal: Do it yourself

• "Fes-ho tu mateix" (Do it yourself) es referix a l'organització i elaboració de resultats sense acudir a les vies generalment acceptades com habituals, com poden ser mitjans de comunicació de masses, grans empreses discogràfiques, editorials literàries, o institucions culturals oficials. Açò va generar l'aparició de xicotets segells discogràfics, associacions, xicotetes editorials o individus que duien a terme publicacions més o menys casolanes, i innumerables referències discogràfiques. Amb aquesta motivació els circuits punk es van omplir de productes editats amb mitjans barats o fins i tot domèstics, i distribuïts de mà en mà:

• Discos de vinil, especialment de 7",
• Edició i venda acceptada de cassettes d'àudio, sovint duplicats i/o gravats amb aparells domèstics,
• Portades, llibres i periodisme amateur reproduïts emprant fotocopiadores.
• videocassettes d'edició casolana.

Donat el caràcter immediat no professional i "casolà" de moltes d'aquestes produccions, la deficiència de la qualitat de so o impressió es va tornar una marca estètica i una garantia d'autenticitat underground, acompanyada d'un discurs crític cap al mercat lucratiu musical o artístic, les grans companyies discogràfiques o els grups de rock i pop famosos.

"Sense benefici"

• "Sense Benefici"(Non Profit) és el lema de la política d'edició i distribució amb què es declara que els productes han sigut llocs en circulació sense fins lucratius. L'autor i el venedor defenen que la seua distribució i venda està motivada per la comunicació i l'expressió, i el preu de venda final sol superar els costos de producció només prou per a pagar la distribució, o donar uns xicotets beneficis a alguna associació o causa sociopolítica. El duo britànic Active Minds va editar alguns flexi-ep, discos de vinil de 7" molt fins d'una sola cara que permeten una reducció considerable del preu. Durant els anys 90, es va popularitzar l'aparició d'etiquetes que deien "no pagues més de (X) pessetes" i "si et demanen més, llobarro".
• Edicions benèfiques: les inquietuds polítiques d'aquest moviment juvenil se servixen de l'edició musical per a recol·lectar fons per a causal socials, polítiques o ecològiques, o finançar campanyes o associacions. En els circuits underground els autors partidaris de la lliure difusió o anticopyright celebren que es dupliquen i distribuïsquen les seues obres per a algunes causes.

Anticopyright i Anti-CD

• Anticopyright: Aquests tipus de comportament editorial també estaven relacionats amb polítiques de lliure difusió, a vegades cridats "no copyright" o "anticopyright". Molts autors consentien, autoritzaven -mitjançant avisos en les caràtules-, fins i tot encoratjaven i celebraven, la lliure còpia i venda de les seues creacions. Una gran quantitat d'aficionats a l'hardcore punk han defés i defenen que la seua participació musical o cultural no té vistes a la fama o el lucre. Es critica al seu torn als grups de rock i pop, als que s'acusa de servir-se de la música popular i de la rebel·lia del rock i de les lleis de propietat intel·lectual, per a lucrar-se i convertir-se a en part del les modes i el "establishment".

• Bootleg

Els bootlegs són edicions no autoritzades de baixa qualitat. Eren gravacions de concerts fetes amb gravadores de mà, o recopilacions de discos d'artistes, fetes per seguidors, posades a la venda com a rareses o edicions paral·leles. Encara que a alguns grups els pareixia incorrecta aquesta pràctica, altres han dit estar d'acord o restar-li importància.

The (International) Noise Conspiracy van retardar prop d'un any l'aparició de la seua llarga duració del 2004, a causa de discrepàncies respecte a les lleis editorials estatunidencs, que obliguen a inserir en el disseny de les caràtules una etiqueta d'avís del FBI sobre violació de drets d'autor. El grup no està a favor que es prohibisquen l'ús i còpia lliures dels seus treballs, per la qual cosa es van negar a incloure una advertència amb què no es comprometien.

• Anti-CD

Anteriorment a l'expansió dels equips de còpia i reproducció domèstics de discos compactes, algunes veus dins del hardcore punk defenien que els col·lectius culturals veïnals, i els grups de música popular jove, havien de boicotejar la posada en el mercat dels dits sistemes.

Els seus arguments eren:

• ho consideraven una manipulació consumista de les necessitats la societat. S'oposaven a la creació de formes de poder de transformació social per a les grans empreses industrials que, a través de l'alteració planificada dels estàndards de consum, mantindrien el control sobre els espais de mercat definits per les pròpies indústries.
• defenien el manteniment d'estàndards d'edició que per aquell llavors eren els que estaven a l'abast del consumidor mig, i àmpliament estesos
• desconfiaven que la reproducció en cd fóra una garantia d'abaratiment dels preus de la música, per tant ho consideraven una altra eina manipulable per les grans discogràfiques.

Aquests arguments venien definits pel fet que les patents dels sistemes de reproducció d'àudio estaven en aqueix moment en mans de grups com Phillips i Sony, posseïdores a més d'interessos directes en el mercat musical, acusats pel moviment punk de valdre's de la cultura popular juvenil per a lucrar-se, i deformar els missatges contestataris i inconformistes del rock a través de la creació de modes i estètiques vana-les.

Aquesta proposta de boicot va tindre relativa acceptació, de manera que molts grups van ser poc inclinats a començar a editar la seua música en cd, i els col·lectius punk a distribuir-los.

Distribuïdores

En alguns països, reben aquest nom els col·lectius o individus sota un pseudònim, que dediquen temps i mitjans a la venda de material editorial i marxandatge relacionat amb el moviment punk. Solen estar definides per les polítiques editorials mencionades, encara que en alguns casos s'ha convertit en una pluriocupació de subsistència. Funcionen a través de la venda per correu o la venda directa en esdeveniments i concerts, i sovint s'ha practicat el bescanvi de material entre col·lectius i distribuïdores.

Associacionismes i espais alternatius

L'associacionisme punk

Especialment en relació als grups de persones afins als plantejaments anarquistes, dins del punk sorgixen nombroses formes independents d'organització d'iniciatives, idees comunes i gestió de recursos.

• Donat el caràcter estètic i musical del moviment, és comú la recerca de mitjans per a editar i distribuir les seues pròpies creacions, i per a organitzar concerts i diverses activitats ludicoculturals.
• També es donen les iniciatives literàries, com zines, i edició, reedició, o fins i tot còpia il·legal de llibres (molt sovint de caràcter filosòfic, dins d'una àmplia gamma de línies pròximes a l'anarquisme, crítica al sistema, filosofia de la comunicació social, ecologisme, etc...)
• Organització de col·lectius de reivindicació, campanyes, difusió, xarrades, contrainformació...

El grup Crass, pioners del associacionisme de autogestió en el punk

• Aquestes iniciatives busquen propiciar un ambient que s'isca dels costums i rols a l'ús, on poder intercanviar punts de vista, formes de veure el món, d'utilitzar el temps, d'anàlisi social, etc.

• Es procura experimentar amb models d'organització diferents d'allò que s'ha aprés en l'experiència social convencional, qüestionant els rols i estàndards d'experiència i treball de la societat capitalista, les jerarquies socials i les seues creences, i les expectatives del neoliberalisme. Són molt qüestionats els estereotips estètics a l'ús, però també hi ha enfocaments més bàsicament polítics. O es dóna peu a experiències diferents del que els estereotips socials ensenyen, per exemple buscant ambients d'experiència inspirats en plantejaments filosòfics o pedagògics, com per exemple la educació alternativa (veure Escola moderna, Sumerhill).

• Especialment dins del anarcopunk, es busquen models de autogestió, és a dir de crear una forma de treball autònoma, sense ingerències d'institucions ni empreses, i, ben sovint, que servisquen com a experiment de forma de vida o sistema de producció alternatiu.
  • Organització decisòria horitzontal a través de assembleas.
  • Autofinançament a través d'allò que s'ha obtingut amb la venda de material editorial o produït dins de les activitats programades(artesania, etc.), entrades a activitats lúdiques, menjars, etc.
  • És freqüent que es tracte d'evitar el finançament mitjançant subvencions a associacions, i en general tot deute moral cap a les institucions oficials, encara que pot no donar-se el cas.

Colectius alternatius

• Al voltant de la música punk o els seus plantejaments han sorgit un infinitat de grups veïnals i moviments socials, organitzats sempre per assemblea. Associacions motivades pels plantejaments punk poden aparèixer mesclats amb col·lectius juvenils, col·lectius de Okupas, Sindicats o altres associacions, sovint anarquistes, grups de moviments socials o reivindicatius, campanyes o grups ecologistas, Comunas, cooperativas, o altres tipus d'assemblees veïnals, grups d'artistes i col·lectius musicals, moviments Hippys...

• Algunes d'aquestes formes d'associació busquen organitzar-se entorn de "Centres socials", cridats també "espacios alternatius". Solen ser edificis, locals i fins i tot pobles abandonats, que se "recuperen" (alguns s'adquirixen) declarant-los lloc de reunió popular on es poden posar en marxa iniciatives que no gaudixen, o no desitgen, d'atenció institucional, o per a les que es desitja obrir un lloc entre les rutines de les classes treballadores. Aquests espais són recuperats sovint a través de la okupació.

• Aquestes organitzacions poden posar en marxa: Activitats culturals(concerts, exposicions, teatre, cine o vídeo...), cursets i tallers, xarrades i jornades temàtiques -generalment amb contingut social (ecologisme, feminisme, anàlisi política i econòmic,sindicalisme... )-, espais artístics (per a grups musicals, teatrals, artístics, artesanias...), espais per a moviments socials, ONGs, campanyes de reivindicació, organització de contrainformació, iniciatives editorials (literàries, musicals, vídeos, merxandising, etc.) , restaurants alternatius, (ecològics i a preus reduïts)...

Activitats de propostes alternatives en general, bàsicament dins de línies ecologistes i assemblearis, buscant experimentar amb formes de vida i de treball que es desmarquen d'una dependència respecte a les estructures estatals i les línies d'organització del treball marcades pel neoliberalisme.

Llibres sobre ideologia punk i/o contracultura afí

• O'Hara, Craig, The Philosophy of Punk, AK Press, 1999 ISBN 1873176163
• Assaig Manifest Punk pel doctorGreg Graffin cantant de Bad Religion. Es pot llegir en castellà en internet
• Filosofies de l'Underground. Luis Racionero.

Vegeu també

• Situacionisme
• Autogestió
• Hardcore punk
• Centre social okupat

Enllaços externs

En castellà

• Manifest Punk Assaig de definició de la filosofia i cultura punk or el cantant i Doctor universitari Greg Graffin de Bad Religion
• Malcolm McLaren, les 2 cares d'una mateixa moneda Anàlisi de la intervenció del mànager dels Sex Pistols com a creador de cultura: Història de la difusió del Punk i el Hip Hop.
• L'estètica del Rebuig article sobre el sorgiment i significat del punk
• Textos sobre el punk en Punks Units.Com
• Portal espanyol de la comunitat punkEspaña

En anglés

• "Punk" after the Pistols: American Music, Economics, and Politics in the 1980s and 1990s - Sex Pistols
• The birth of punk
• PunkNetwork
• PunkGigs
• PunkAustralia
• Diversos articles i comentaris sobre l'estètica punk i els seus començaments en castellà
• Malcolm McLaren, les 2 cares d'una mateixa moneda Anàlisi de la intervenció del mànager dels Sex Pistols com a creador de cultura: Història de la difusió del Punk i el Hip Hop.
• Manifest Punk Definició de la filosofia i cultura punk pel cantant i doctor universitari Greg Graffin de Bad Religion.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: els punks