Article on other languages:
- Habsburger
- هابسبورغ
- Хабсбурги
- Habsbourged
- Dinastija_Habsburg
- Dinastia_dels_Habsburg
- Habsburkové
- Habsburg
- Habsburg
- Αψβούργοι
- House_of_Habsburg
- Habsburgoj
- Casa_de_Habsburgo
- Habsburgid
- Habsburgo
- Habsburg
- Habsbourg
- Habsburgo
- בית_הבסבורג
- Habsburg
- Habsburg-család
- Casa_d'Asburgo
- ハプスブルク家
- 합스부르크_왕가
- Domus_Habsburgensis
- Habsburg
- Habsburgų_dinastija
- Habsburgi
- Habsburg
- Habsburg
- Huset_Habsburg
- Habsburgowie
- Casa_de_Habsburgo
- Habsburg
- Габсбурги
- Habsburg
- Habsburgovci
- Habsburžani
- Хабзбуршка_династија
- Habsburg
- Habsburg
- ราชวงศ์ฮับส์บูร์ก
- Habsburg_Hanedanı
- Габсбурґи
- Nhà_Habsburg
- Uus_van_Habsburg
- 哈布斯堡王朝
 |
del.icio.us |
 |
Digg |
 |
Furl |
 |
|
 |
Rojo |
| Add to OnlyWire |
La família dels Habsburg, originaris de la Suïssa germànica, són sense cap mena de dubte una de les grans famílies europees ja que des de 1291 i fins a 1918 han detingut de forma ininterrompuda el poder en una gran extensió de territoris europeus.
La família dels Habsburg o també coneguda casa d'Àustria ha passat per diverses etapes molt diferent entre elles, lògiques a tenor de la llargada temporal en què han estat presents en la vida pública europea.
- Prínceps Alemanys (1273 - 1519)
- La monarquia universal (1519 - 1700)
- Àustria, gran potència europea (1700 - 1918)
Els Habsburg i Catalunya
La dinastia Habsburg juga un paper decisiu en la història de Catalunya. A partir de la seva arribada al poder van mantenir una forta tendència al centralisme, en la mateixa línia que d'altres monarquies europees que, amb més o menys èxit, van anar evolucionant des de la monarquia feudal medieval cap a l'absolutisme del segle XVIII. El punt culminant d'aquests esforços centralitzadors es dóna sota Felip IV i el seu valid el comte duc d'Olivares, quan aquesta política va portar a la guerra dels segadors (1640-1652). Després de la guerra, els àustries (Felip IV i Carles II) adopten una postura més pragmàtica i compatible amb la diversitat institucional dels seus regnes, que s'ha conegut com a neoforalisme. Aquesta política, contraposada a la política absolutista de Felip V de Borbó en els primers anys del seu regnat, va contribuir a que els regnes de la Corona d'Aragó prenguessin partit majoritàriament per l'Arxiduc Carles d'Àustria a la Guerra de Successió Espanyola (1700-1714).
Vegeu també
- Sacre Imperi Romanogermànic (843 - 1648)
- Imperi austrohongarès (1867 - 1918)
- Història del Dret català
