Green Day

Article on other languages:

del.icio.us del.icio.us
Digg Digg
Furl Furl
Reddit Reddit
Rojo Rojo
Add to OnlyWire
Green Day

Informació bàsica
Lloc d'origen Oakland, Califòrnia Estats Units
Gènere(s) Punk Rock
Pop punk
Rock Alternatiu
Anys en actiu 1988 – present
Discogràfica Reprise Records (1994-present)
Lookout! Records (1988-1994)
Membres de la banda
Billie Joe Armstrong
Mike Dirnt
Tré Cool

Green Day, banda de punk rock, formada el 1989 a Oakland, Califòrnia.

Junt amb altres bandes del segell Lookout!, són els iniciadors del pop punk. A més se'ls atribueix la reactivació del punk rock al 1994 amb l'àlbum Dookie, disc de diamant pels seus 10 milions de còpies venudes en els Estats Units des del seu llançament. Avui en dia estan en el seu moment més àlgid de popularitat amb el seu àlbum American Idiot de 2004, el qual gaudeix d'una bona crítica musical i una excel·lent acollida per part dels fans.

Taula de continguts

Història

Començaments

L'any 1982, Billie Joe Armstrong i Mike Dirnt anaven a 5è curs en el mateix institut en el menjador del qual es van conèixer i van iniciar una gran amistat. Durant l'any que van compartir classe van rivalitzar per convertir-se en el pallasso de l'aula. Mike dormiria tots els divendres a la casa de Billie Joe on ambdós passaven les nits del seu preadolescència tocant amb les seues guitarres els èxits del heavy metall.

El 1984, amb dotze anys, Tré Cool era membre de la banda The Lookouts. Aquesta banda va publicar un àlbum que va atraure l'atenció del públic. Llavors Tré va començar a acudir a 924 Gilman Street, un punk club de Berkeley (Califòrnia).

Un dia, John Kiffmeyer es va escapar de sa casa, i va caure a terra patint amnèsia i es va despertar al sòl enfront d'un cartell que deia: Benvingut a "El Sobrante", Califòrnia, encara que aquest va llegir malament i va entendre Al Sobrante i així va néixer el seu sobrenom. Al va conèixer Tré Cool mentre tocava la seua bateria al seu garatge, Tré va ensenyar a Al a tocar la bateria i el va deixar dormir al seu garatge. Més tard Al es va unir a Sweet Children.

El 1987, Billie Joe, de 15 anys, i Mike, de 16, van fundar The Sweet Children (els Xiquets Dolços), amb Billie Joe com a guitarra i veu i Mike en el baix i fent els cors. En 1988, van tocar en públic la primera vegada a la cafeteria Rod's Hickory Pit de Volta (Califòrnia), on treballava la mare de Billie Joe. Dubtant que la banda triomfara, Brandon O'Lech (amic de Billie Joe i baixista) la va deixar per a centrar-se en el beisbol.

Un parell de mesos més tard, van tocar en una festa d'institut amb els Lookouts en un poble perdut a la muntanya, prop de Willits, Califòrnia, on Tré i Kain Kong de The Lookouts vivien i anaven a escola, a la casa no hi havia electricitat i van tocar amb un generador i enllumenats amb una vela, no va ser el seu concert més multitudinari, (van ser només 5 persones), però Laurence Livermore va dir que "van tocar com els Beatles en el Shea Stadium".

El 1989, els Children es van rebatejar com a Green Day, el mateix nom del seu primer semièxit, i per un dia passat fumant marihuana (un dia verd és, en l'argot de la badia, un dia en què no es fa més que fumar marihuana). Prompte se'ls va unir Al Sobrante (John Kiftmeyer), i van cercar alguna casa de gravació.

La banda era una colla de grills des del principi de l'adolescència i a Billie Joe cridaven , "Two Dollar Bill", per vendre porros a 2 $ a l'institut. Es diu que quan la banda va ser a deixar l'institut pare dedicar-se per complet a la música li van dir al director que "hi hauria un dia verd a l'infern" abans de dir qualsevol altra cosa.

El dia després de la graduació a l'institut John Swett (en el que Mike es va graduar i van expulsar a Billie Joe el dia després que complira 18 anys) van començar una gira en el bibliobús del pare de Mike que els conduïa per la geografia americana: Atlanta, Los Angeles, Nova York i Canadà.

Green Day van signar amb el segell punk Lookout! Rècords (creat per The Lookouts) en 1989 i van llançar el seu primer EP, 1,000 Hours, en 1990 i també la seua primer llarga durada 39/Smooth. Després vindrien altres dos EPS: Slappy i Sweet Children (gravat quan estaven en Minneapolis-St. Paul i que contenia les seues primeres velles cançons per a Skene Rècords, un segell local).

En 1990, 1,039/Smoothed Out Slappy Hours va eixir a la llum en un CD amb totes les pistes de 39/Smooth, Slappy i 1,000 Hours. Al Sobrant va deixar la banda per a anar a la universitat en Arcata, Califòrnia, i després d'altres quatre bateries, (el més durador va ser Dave E.C.) que van durar poc més de dues setmanes cada un, Lawrence Livermore els va proposar a Tré Cool, de 17 anys i ja resident en Berkeley, com nou bateria temporal, a qui la banda va acceptar cridant-lo jocosament el millor bateria de la banda.

Durant 1991, la banda va fer gira i va tocar a la zona on vivien, fent-se la seua primera massa de fans, i també va gravar el seu segon àlbum, Kerplunk!, que va eixir en Lookout Rècords al gener 1992. La versió en CD incloïa també les quatre pistes del Sweet Children EP. Aqueix any van continuar de gira i, entre 1992 i 1993, van viatjar per tota Europa: Regne Unit, Alemanya, Espanya, Itàlia, Holanda, Polònia i Txecoslovàquia. Quan van tocar en el Regne Unit, en el seu primer concert en Europa, va ser notable la seua aparició en Wigan, el 25 de desembre de 1992, en un conegut club social cridat The Donen (El Cau). El concert haguera sigut una aturada qualsevol d'una banda independent americana al Regne Unit, però va ser un dels millors xous que han donat en tota la història de la banda: amb una posada en escena que recull la seua pròpia versió de la Nativitat, presentant a Billie Joe com els Tres Esquizofrènics Punks Mags, Mike com Pare Noel i Tre Cool fent la seua versió de la Mare de Déu. Un roadie va fer de Jesus i una bossa de puré de arròs i quetxup va simular la Sagrada Placenta. Aquest tipus de xous ha repercutit en la banda fins a deu anys després, encara que avui en dia és a gran escala.

1993-1996, Dookie i Insomniac: el bot a l'èxit

Havent venut 55.000 còpies de Kerplunk! , el grup va signar amb Reprise Records a l'abril de 1993, deixant Lookout! de manera amistosa. Va eixir a la llum el seu primer àlbum en Represa, Dookie, al febrer de 1994. I en pocs mesos, la MTV va emetre els vídeos de "Basket Case" i "Longview" el que els va llançar a la fama.

En 1994, Green Day es va embarcar en una gran gira per tots els Estats Units i van triar a la banda de queercore (hardcore gai), Pansy Division, com a teloners. En aquest temps tot es va tornar una controvèrsia; no obstant, la gira va ser un èxit. La banda va encapçalar els festivals de Lollapalooza i Woodstock 94. En aquest últim va tenir lloc una baralla de fang entre ells i els més de 100.000 espectadors. Tot es va tornar un caos: quatre persones es van ofegar, Mike Dirnt va ser confós amb un fan en tornar a l'escenari (tenint una baralla amb els membres de seguretat perdent dos dents) i la banda va haver de fugir en helicòpter.

Després de la mort del seu amic Jason Andrew Relva, van gravar el single "J.A.R." en 1995, seguit de l'àlbum Insomniac. En resposta a la simplicitat de Dookie aquest àlbum és més fosc, no tenint el mateix èxit que l'anterior, encara que va arribar a vendre 2 milions de còpies.

nimrod., Warning: i recopilatoris

Després de cancel·lar la gira europea d'Insomniac, la banda va dedicar la següent meitat de l'any tancar-se a escriure un nou material, traient nimrod. a l'octubre de 1997 més artístic i conceptual que els anteriors. Va aconseguir el doble platí per l'èxit inesperat de "Good Riddance (Time Of Your Life)".

Després d'un descans per a dedicar el seu temps a les seues famílies fora dels focus, van publicar Warning: al novembre del 2000, l'àlbum menys "punk", amb influències de Bob Dylan i de The Beatles. El treball no va tenir la repercussió esperada.

En 2001, van traure la seua recopilació de grans èxit, International Superhits , que incloïa María com a cançó inèdita, així com la col·lecció de vídeos: International Supervideos, el llançament d'aquest àlbum, junt amb Shenanigans van alimentar els rumors que la banda estava en el punt més baix de la seua carrera i a la vora de la separació.

En 2002, en ple auge de les bandes de pop punk que es van crear entorn de la figura de la banda, es van unir en una gira amb blink-182, l'anomenada Pop Disaster Tour que va ajudar a la banda a recobrar un poc de fama, i la banda va rebre moltes millors crítiques que blink-182. La banda va decidir prendre's un temps després del tancament del Pop Disaster Tour, per a passar temps amb les seues famílies i reflexionar sobre el futur de la banda.

En 2002, per a fer l'espera del seu pròxim àlbum més suportable, van traure un CD de cares-b, Inèdites, Rareses, Versions i Altres Mentides, Shenanigans, que tenia l'èxit "Hi ha Ha You're Dead", escrita per Mike Dirnt, gravada exclusivament per a aquest àlbum.

En 2003 (mentre la banda estava en els estudis) va sorgir un grup anomenat The Network, en el que els seus membres estaven encaputxats amb un so molt semblat al de la banda. El nom del seu líder, Fink, recorda al títol de The Ballad of Wilhelm Fink (una cançó de 30 segons que va escriure Green Day per al recopilatori Short Music For Short People) i Wilhelm Fink és el pseudònim que Billie Joe ha usat en diverses ocasions. A més l'àlbum de la banda (Money Money 2020), està publicat en Adeline Records, propietat de Billie Joe. No obstant això, Green Day va desmentir els rumors d'una maniobra de màrqueting.

American Idiot

Concert multitudinari del grup

La banda va entrar en l'estudi en 2003 després d'un llarg descans, per a passar el temps amb els seus fills els quals quasi no els havien vist créixer i van decidir gravar quelcom mai vist, i van tenir gran comunicació amb els seus seguidors a través de la seua pàgina oficial publicant algunes mostres de rareses que feien.

Després de gravar 20 cançons l'ordinador en què estaven les còpies mestres va ser robat de l'estudi. La banda va decidir no fer el mateix àlbum dues vegades i es van centrar en fer-ne un una mica més ambiciós, després de diversos mesos discutint, i no podent expressar les seues emocions a la resta del grup, van decidir obrir-se i Billie Joe els va confessar que li agradaria fer la "Bohemian Rhapsody del segle XXI". Van començar a compondre des de zero, cercant influències d'altres estils, tocant des de cançons country, salsa, fins versions de nadales. Billie Joe va dir que van triar escriure les seues cançons d'aquesta manera en haver obtingut el respecte del món musical, i que els comentaris socials és part natural del creixement d'una banda.

D'ací va eixir en 2004 American Idiot, títol que és una doble mofa cap a American Idol la versió americana d'Operación Triunfo, i cap a l'administració Bush. Etiquetatge com una "òpera punk rock", relata les històries de Jesus of Suburbia/Saint Jimmy i Whatsername. Dos de les pistes, "Jesus of Suburbia" i "Homecoming", consten de 5 parts amb una gran varietat d'estils en els més de 9 minuts de cada una. Segons Billie Joe, "Un dia Mike estava en l'estudi y va gravar una cançó de 30 segons. No sé, em va agradar tant que vaig voler fer una altra jo també. La que vaig fer la vaig connectar a la seua i llavors Tre va fer una altra i la va connectar a la meua i així successivament fins que gravem deu minuts. Va ser només tirar un bon estona." La cançó "American Idiot" va ser descrita per la banda com un estament públic com a resposta a l'escena de confusió que es viu en la societat americana des del 11-S. El disc va obtenir un Grammy en 2005 pel "millor àlbum de Rock" a més d'altres cinc nominacions.

El dia 28 d'agost de 2005 Green Day se'n va portar set de les vuit nominacions dels premis MTV VMA. L'única estatueta que no se'n va portar va ser la de millor direcció artística, en la que Gwen Stefani va ser guardonada per "What You Waiting For?".

Membres

Membres de suport

  • Jason White: Segona Guitarra, Cors (1999+)
  • Jason Freese: Teclista, Saxofonista, Trombó, Cors (2003+)
  • Ronn Blake: Trompetista, Cors (2003+)
  • Mike Pellino: Guitarra i vocalista.

Exmembres

  • Al Sobrante: Bateria (1991)
  • Dave E.C.: Bateria (diverses setmanes de 1989)

Discografia

Treballs d'estudi

1990 1. 39/Smooth Lookout Poc temps després de la seva estrena va ser conegut com a 1,039/Smoothed Out Slappy Hours, una recopilació que conté aquest disc i altres EPs.
17 de gener de 1992 2. Kerplunk! Lookout El segon en Lookout. Reactivat amb cançons del "Sweet Children".
1 de febrer de 1994 3. Dookie Reprise El seu primer àlbum en un gran segell, Dookie és l'àlbum més popular de Green Day, amb 10 discos de platí als EUA.
10 d'octubre de 1995 4. Insomniac Reprise El disc més fosc de la banda, després de l'èxit de Dookie.
14 d'octubre de 1997 5. Nimrod. Reprise El primer àlbum experimental de Green Day, inclou Estafe Of Your Life.
3 d'octubre de 2000 6. Warning: Reprise Un àlbum amb influències del folk pop. El material de l'àlbum està basat en The Kinks i The Beatles. Va ser ben rebut per la crítica, encara que només va vendre 1 milió d'unitats.
21 de setembre de 2004 7. American Idiot Represa Òpera punk rock. Molt ben rebut per la crítica i pel públic, sent el de més èxit junt amb Dookie. Ha venut set milions de còpies als Estats Units al seu llançament obtenint el triple platí.

EP

Any Titule Segell Una altra Informació
1988 Sweet Children Skene
1989 1,000 Hours Lookout! Rècords EP
1990 Slappy Lookout! Rècords EP
2004 American Idiot Reprise EP
2004 Sessions@AOL - Green Day Reprise EP

Recopilatoris, directes i vídeos

1990 1,039/Smoothed Out Slappy Hours Conté material de 39/Smooth, Slappy, 1,000 Hours i Sweet Children. Ha sigut reactivat amb vídeos en viu inèdits, fotos de la seua infància, pàgines extres en el llibret, etc.
1996 Bowling Bowling Bowling Parking Parking Reprise EP en Directe
13 de novembre de 2001 International Superhits! Reprise Col·lecció de Grans Èxits de 1994-2001
  1. 40 US, #15 UK
13 de novembre de 2001 International Supervideos! Tots els vídeos de la banda de 1994-2001
2 de juliol de 2002 Shenanigans Reprise cares-b Rareses i una nova cançó. #27 US, #32 UK
15 de novembre de 2005

Bullet in a Bible

 Reprise CD en viu més documental i vídeos de la Gira American Idiot 2005, en el Milton Keynes National Bowl, Anglaterra, el 18 i 19 de juny de 2005, i en el Rock AM ring 2005.

Singles

  • De Dookie:
    • 1994: "Welcome to Paradise"
    • 1994: "Basket Case"
    • 1994: "Longview"
    • 1995: "When I Come Around"
  • D'Insomniac:
    • 1995: "Geek Stink Breath"
    • 1995: "Stuck With Me"
    • 1996: "Brain Stew" / "Jaded"
  • De nimrod.:
    • 1997: "Hitchin' a Ride"
    • 1998: "Good Riddance (Time of Your Life)"
    • 1998: "Redundant"
  • De Warning::
    • 2000: "Minority"
    • 2000: "Warning"
    • 2001: "Waiting"
  • D'American Idiot:
    • 2004: "American Idiot"
    • 2004: "Boulevard of Broken Dreams"
    • 2005: "Holiday"
    • 2005: "Wake Me Up When September Ends"
    • 2005: "Jesus of Suburbia"

Premis

Des del seu bot a la fama la banda ha tingut gran quantitat de premis:

1995

37è Premis Grammy

  1. Interpretació de Música Alternativa (Dookie)

1998

5è Premis Kerrang!

  1. Millor Directe

Premis MTV

  1. Millor Vídeo Alternatiu (Estafe Of Your Life)

2001

Premis de la Música de Califòrnia

  1. Millor Àlbum (Warning)
  2. Millor Àlbum de Punk Rock (Warning)
  3. Millor Grup
  4. Millor Vocalista Masculí
  5. Millor Baixista
  6. Millor Bateria
  7. Millor Compositor (Billie Joe Armstrong)
  8. Major Artista d'un Grup

8è Premis del Rock de Kerrang!

  1. Compositor Clàssic

2005

47è Premis Grammy

  1. Millor Àlbum de Rock

12è Premis Anuals del Rock Kerrang!

  1. Millor banda del planeta
  2. Millor actuació en directe

Premis MTV VMA

  1. Vídeo de l'any
  2. Elecció dels Espectadors
  3. Millor Vídeo de Rock
  4. Millor Vídeo de Grup
  5. Millor Direcció
  6. Millor Edició
  7. Millor Cinematografia

Premis Billboard

  1. Billboard 200 Albúm de Grup
  2. Artista Rock de l'Any
  3. Cançó Rock de l'Any
  4. Hot 100 Grup
  5. Rock Modern Artista de l'Any
  6. Grup Pop

Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Green Day
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Green_Day»

This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.

Giant Panda

Mercedes Car
James Bond Guide
This site monitored by SitePinger.net