Article on other languages:
- Catalan_grammar
- Gramática_del_catalán
- Grammaire_du_catalan
- Gramática_catalã
- Граматика_каталанської_мови
 |
del.icio.us |
 |
Digg |
 |
Furl |
 |
|
 |
Rojo |
| Add to OnlyWire |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La gramàtica catalana és l'estudi del sistema del català.
Taula de continguts |
Morfologia
Articles i noms
En català els noms de éssers inanimats, o abstractes poden ser masculins o femenins: el llibre, la taula.
Els articles prenen les formes següents:
article definit
| Nombre | Masculí | Femení |
|---|---|---|
| singular | el, l' | la, l' |
| plural | els | les |
article indefinit
| Nombre | Masculí | Femení |
|---|---|---|
| singular | un | una |
| plural | uns | unes |
Les paraules quan canvien de gènere poden canviar el significat, encara que aquest pot ser molt apropat. Per exemple: el cap, i la capa; el roc, i la roca. Hi ha noms que no canvien de forma quan passen del singular al plural, així, la pols i les pols; la tos i les tos, etc.
Els noms d'éssers animats no humans es poden dividir en quatre classes:
- Masculins que es refereixen a mascle o femella: un cocodril, un rossinyol.
- Femenins que es refereixen a mascle o femella: una guilla, una sargantana.
- Formes diferents pel masculí i el femení: un cavall, una egua; un toro, una vaca.
- Formes amb la mateixa rel: un gos, una gossa; un lleó, una lleona.
Els noms referits a humans poden ser dividits en el següents grups:
- Només masculí: un fuster, un paleta.
- Només femení: una pentinadora.
- Ambdós: un modista, una modista; un fraticida, una fraticida.
- Ambdues formes amb la mateixa, o similar arrel: un cuiner, una cuinera; un mestre una mestra.
- Ambdues formes amb diferents arrels: un home, una dona; un amo, una mestressa.
- Idèntica arrel amb diferents terminacions: un actor, una actriu; un metge, una metgessa (o doble possibilitat: advocada o advocadessa, poeta o poetessa, dea o deessa, etc).
- Las paraules -iu poden prendre -iva .
L'adjectiu
L'adjectiu en català té gènere i nombre, com el nom al que qualifica. Els adjectius es poden dividir en tres grups:
- quatre formes: singular masculí: blanc, singular femení: blanca, plural masculí: blancs, plural femení: blanques.
- tres formes: singular: feliç, plural masculí: feliços, plural femení: felices.
- dues formes: singular: diferent, plural: diferents.
Regles per la formació del plural dels noms i dels adjectius
- Tots els plurals de noms i adjectius acaben en -s. A la majoria de casos el plural es forma simplement afegint una -s al singular. Per exemple roure: roures, fort: forts.
- Les paraules acabades en -a àtona en singular, canvien -a per -e, abans d'afegir la -s final. Algunes d'aquestes paraules tenen una formació del plural més complicada, perquè en aquests casos són necessaris certs canvis ortogràfics:
ç-c: balança, balances; dolça, dolces c-qu: cuca, cuques; seca, seques cu-qü: pascua, pasqües; iniqua, iniqües j-g: platja, platges; roja roges g-gu: vaga, vagues; groga, grogues gu-gü: llengua, llengües; ambigua, ambigües
- Però uns pocs mots tenen la possibilitat doble de formar el plural amb -s o -ns (ases o àsens, coves o còvens, freixes o fréixens, homes o hòmens, joves o jóvens, marges o màrgens, orfes o òrfens, raves o ràvens, termes o térmens, verges o vèrgens).
- Les paraules que acaben en vocal tònica formen el plural afegint -ns: cantó, cantons; ple, plens.
- S'exclouen de la regla anterior els mots de procedència no llatina que fan el plural en -s:
sofà - sofàs, cafè - cafès, etc.
- Les paraules masculines acabades en -s, -ç, -x amb accent a la darrera síl·laba afegeixen -os per formar el plural. Algunes paraules acabades en -s doblen la -s final del singular abans de formar el plural, acabat en os: gas, gasos; però en certs casos es duplica la s, gos, gossos; braç, braços; reflex, reflexos; gris grisos, però espès, espessos, etc. En general, es pot dir que aquesta regla té nombroses excepcions.
- Els mots masculins acabats en -sc, -st, -xt, amb accent a la darrera síl·laba poden afegir -os, o -s per formar el plural: bosc, boscos, o boscs; impost, imposts, o impostos; text, texts, o textos. Las paraules post, i host són femenines, només poden prendre -s o -es per formar el plural: posts o postes.
- Algunes paraules masculines acabades en -ig poden formar el plural de dues maneres: faig: faigs o fajos; passeig: passeigs o passejos; desig: desigs o desitjos. Les formes en -gs (faigs, passeigs, desigs) són les clàssiques i encara són les més usades en alguns parlars, però en general la major part dels parlars s'ha decantat per les acabades en -os, exceptuant-ne, per tradició, algun que altre mot, com ara raigs, plural de raig (raigs x, raigs ultraviolats, etc.).
Els pronoms febles
La forma dels pronoms febles depèn de la posició que tenen respecte al verb, la persona, el gènere gramatical, i finalment la funció sintàctica.
El diagrama I mostra totes les formes diferents. Els pronoms de la columna A s'usen quan el verb comença en consonant; el de la columna B quan el verb comença en vocal; els de la columna C quan el verb acaba en consonant; finalment els de la columna D s'usen quan el verb acaba en vocal. Exemples:
- em sentiu, m'agrada, no vol seguir-me, dóna'm un llibre
Els pronoms li, ho, o hi, resten invariables; mentre que el pronom en té quatre formes: en, n', -ne, i 'n. Exemples:
- en tinc, n'agafe, porta'n, porteu-ne.
-
- Diagrama I
| Abans del verb | Després del verb | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| A | B | C | D | ||
| 1 | em | m' | me | 'm | |
| 2 | et | t' | te | 't | |
| 3 | reflex. | es | s' | se | 's |
| CD (masc) | el | l' | -lo | 'l | |
| CD (fem) | la | l' | -la | ||
| CI | li | -li | |||
| 1 | ens | -nos | 'ns | ||
| 2 | us | vos | us | ||
| 3 | reflex. | es | s' | -se | 's |
| CD (masc) | els | -los | 'ls | ||
| CD (fem) | les | -les | |||
| CI (masc i fem) | els | -los | 'ls | ||
- (a) Forma reflexiva, i pronominal.
- (b) Complement directe (masculí).
- (c) Complement directe (femení).
- (d) Complement indirecte.
- (a) Reflexiu: La nena es renta. Pronominal: Tothom es va penedir.
- (b) Complement directe (masculí): Ahir el vaig veure. Anit els vaig convidar a sopar
- (c) Complement directe (femení): Ahir la vaig veure. Anit les vaig convidar a sopar
- (d) Complement indirecte (masculí o femení): Li donaràs el llibre? Els donaràs el llibre?
Ordre, i combinació dels pronoms febles.
La fórmula general de combinació és:
se + 2a p + 1a p + CI (3a p: li, els) + CD (3a p: el, la, els, les, ho) + adverbials (en, hi)
Seguint l'ordre de la fórmula, sempre cap a la dreta, qualsevol combinació de dos o més pronoms febles és gramaticalment possible. No s'admet la combinació de ho + en (*n'ho), o hi (*ho hi); o de en + en, ho + ho o hi + hi. L'apòstrof en la combinació de dos pronoms sempre es col·loca al més a la dreta possible:
se't, se'ns, se'm, se'n, te'm, te'ls, te'l, te'n, etc.
Les combinacions de el i la amb en s'escriuen l'en i la'n respectivament:
No puc traure-l'en (el meu fill, del col·legi) No puc traure-la'n (la meua filla, del col·legi)
Vegeu: Combinació de dos pronoms febles
El verb
En la gramàtica tradicional el verb és la paraula que expressa el procés o l'acció que el subjecte realitza o pateix, encara que també expressa l'existència o l'estat del subjecte, o fins i tot la relació entre el predicat nominal i el subjecte.
Considerant el verb en si mateix hi podem distingir bàsicament:
- La conjugació: que és un conjunt ordenat de les formes que pot adoptar un verb en combinar-se l'arrel amb les desinències que donen lloc a les formes de cada paradigma. Els verbs es classifiquen en tres conjugacions segons la terminació de l'infinitiu:
-Primera conjugació: acabats en -ar (cantar) -Segona conjugació: acabats en -re (batre, coure), -er (haver, témer) o -r (dir, dur) -Tercera conjugació: acabats en -ir (sentir, patir)
- El mode: és la categoria que expressa l'actitud que té el parlant respecte allò que diu. Es distingeixen tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
- El temp: és la categoria gramatical que situa cronològicament l'acció verbal en relació amb el moment en què es parla. El temp situa, bàsicament, el fets en el present, el passat o el futur.
- L'aspecte: és la categoria descriptiva del verb, relativa a la durada, al desenvolupament i a l'acompliment de l'acció descrita.
Conjugació dels verbs regulars
Vegeu:
Sintaxi
En català les paraules s'agrupen al voltant d'un sintagma (unió de paraules amb una mateixa funció sintàctica on la categoria més important dóna nom i nucli al sintagma).
A diferència d'altres llengües properes, no es pot repetir la mateixa funció sintàctica, és a dir, no pot haver dues paraules que facin de complement directe (per exemple un nom i el seu pronom) tot i que es refereixin a la mateixa persona si no estan separats per una coma (pleonasme). Així: "La miraré, a la Joana, mentre estudia" és correcte perquè les comes salven el pleonasme.
A banda de la conjugació verbal, el català disposa de perífrasis verbals per a expressar matisos d'aspecte i mode.
Bibliografia
Gramàtica Catalana, David Franq (Editorial Franq, Argentona)
