Article on other languages:
- Germane
- Germanen
- جرمانيون
- Германцы
- Германи
- Germani
- Germáni
- Germaniaid
- Germaner
- Germanen
- Germanic_peoples
- Ĝermanoj
- Pueblos_germánicos
- Germaanlased
- Antzinako_germaniarrak
- Germaanit
- Peuples_germaniques
- Germanen
- Pobos_xermánicos
- שבטים_גרמאניים
- Germani
- Germánok
- Germanir
- Germani
- ゲルマン人
- 게르만족
- German
- Germani
- Germanai
- Ģermāņi
- Puak-puak_Jermanik
- Germanen
- Germanen
- Germanerne
- Germanie
- Tribù_germàniche
- Germanos
- Triburile_germanice
- Германцы
- Germani
- Germanic_peoples
- Germáni
- Germani
- Германи
- Germaner
- Các_dân_tộc_Germain
- 日耳曼人
 |
del.icio.us |
 |
Digg |
 |
Furl |
 |
|
 |
Rojo |
| Add to OnlyWire |
 |
Per a altres significats, vegeu «Germànic (desambiguació)». |
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès • Armeni • Bàltic Cèltic • Eslau • Germànic • Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos • Armènics Bàltics • Celtes • Eslaus • Escites • Germànics Grecs • Indo-aris Irànics • Llatins Històrics: Anatòlics (Poble hitita, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu • Societat • Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesis kurgana • Hipòtesis anatòlica Hipòtesis armènica • Teoria índia • TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi Romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda. En la seva expansió, van formar els regnes de l'edat mitjana a Europa.
Aquestes tribus eren originàries d'Escandinàvia i parlaven llengües germàniques, una branca de la família indoeuropea. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'Antiguitat. Ja des del segle II aC van tenir disputes i batalles amb els romans, que els anomenàven despectivament bàrbars i que els van donar nom com a col·lectiu (Germania era una de les províncies imperials).
El concepte d'identitatkoloko ètnica "germànica" és primer intuïda pel geògraf grec Estrabó, que distingí un grup de bàrbars al nord d'Europa, similar als celtes, però no part d'aquests. Posidoni, segons sabem, és el primer d'haver fet servir aquest nom, cap a l'any 80 aC, en el seu 30è llibre. Això ho sabem gràcies al quart llibre d'Ateneu, qui cap a l'any 190 va citar Posidoni de la següent manera: "Els Germani al migdia serveixen carn rostida amb llet, i beuen vi sense diluir".
El terme llatí Germani fou usat per primer cop per Juli Cèsar, i és creu que es tracta d'un manlleu de les llengües cèltiques, en les quals aquest mot és un exònim. Els escrits de Cèsar, Tàcit i d'altres autors romans indiquen una divisió dels pobles germànics en grups tribals:
- entre els rius Òder i Vístula, actual Polònia (germànics orientals).
- el baix Rin (Istvaeones),
- el riu Elba (Irminones),
- Jutlàndia i les illes daneses (Ingvaeones).
Les migracions més nombroses van tenir lloc al segle V, a causa dels canvis polítics del continent i l'augment demogràfic. Els líders de cada grup van esdevenir sovint els nobles del feudalisme i atorgaven protecció a una determinada regió sobre la qual tenien tot el poder. Molts d'ells es van convertir al cristianisme, que va suposar la unió cultural i religiosa d'Europa enfront la fragmentació política creixent.
Alguns pobles germànics importants
