|
Article on other languages:
|
Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans en matemàtiques, un conjunt és una reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat. Tot i que això sembla una idea senzilla, els conjunts són un dels conceptes més fonamentals en la matemàtica moderna. L’estudi de les estructures dels conjunts possibles, teoria de conjunts, és un camp ric i en continu desenvolupament. Tot i que no va ser inventada fins al segle XIX, la teoria de conjunts és avui en dia una part ubiqua de les matemàtiques. La teoria de conjunts pot se vista com el fonament a partir del qual es poden derivar gairebé totes les matemàtiques.
DefinicióLa definició de la accepció matemàtica de la paraula catalana conjunt que dona Pompeu Fabra al diccionari, coincideix gairebé exactament amb la traducció de l’alemany al català de la definició que va donar el principal creador de la teoria de conjunts Georg Cantor al començament de la seva obra Beiträge zur Begründung der transfiniten Mengenlehre: :[1]
En altres idiomes la definició de la traducció de la paraula catalana conjunt no és exactament igual, per exemple en espanyol, el diccionari de la real acadèmia de la llengua dona com a definició de “conjunto” en la accepció matemàtica: “La totalitat de les entitats matemàtiques que tenen determinada propietat”, i posa com a exemple el conjunt dels nombres primers. Es a dir, relaciona el concepte de conjunt a la seva definició intensional i el restringeix al cas de les entitats matemàtiques. Els elements d’un conjunt, també anomenats els seus membres, poden ser qualsevol cosa: nombres, gent, lletres de l’alfabet, altres conjunts, i així. Els conjunts es denoten per convenció amb lletres majúscules. La afirmació de què els conjunts A i B són iguals significa que tenen exactament els mateixos membres (es a dir, cada membre de A és també membre de B i viceversa). A diferencia del que passa en un multiconjunt, cada element d’un conjunt ha de ser únic; no hi poden haver dos elements idèntics. Totes les operacions de conjunts preserven la propietat de què cada element del conjunt ha de ser únic. L’ordre en el qual es llisten els elements del conjunt és irrellevant, a diferència del que passa en les seqüències o tuples. Definició dels conjuntsDefinir un conjunt consisteix en descriure o especificar quins són els seus membres, hi ha dues formes per a fer-ho. Una forma definició per intensió, consisteix en fer servir una regla o una descripció semàntica. Per exemple:
La segona forma per definir un conjunt és per extensió, això és, a base de donar una llista amb tots els membres del conjunt. Una definició extensional es denota a base de incloure la llista dels membres entre claus {}:
L’ordre en el qual es elements del conjunt s’escriuen a la llista és irrellevant i també ho són les repeticions que hi pugui haver a la llista. Per exemple,
Són equivalents, perquè la definició extensional només significa que tots els elements de la llista són membres del conjunt. Per conjunts amb molts elements, de vegades, la enumeració els seus membres es pot abreviar. Per exemple, el conjunt dels primers mil nombres enters positius, es pot especificar de forma extensional com a:
On els punts suspensius indiquen que la llista continua de la forma obvia. Els punts suspensius també es poden fer servir quant els conjunts tenen un nombre infinit de membres. Així el conjunt dels nombres parells positius es pot escriure com {2, 4, 6, 8, ... }. La notació entre claus, també es pot fer servir en la definició intensional d’un conjunt. En aquest cas, les claus tenen el significat de "el conjunt de tots els ..." Per exemple E = {pals de les cartes de la baralla francesa} és el conjunt que té per membres: ♠, ♦, ♥, i ♣. Una forma més general d’això és la notació per a construir conjunts, a través de la qual, per exemple el conjunt F dels enters més petits que vint i que són quatre unitats més petits que un quadrat perfecte es pot definir:
En aquesta notació els : signifiquen "tal que", i la descripció es pot interpretar com "F és el conjunt de tots els nombres de la forma n2 – 4, tal que n és un nombre enter entre 0 to 19 tots dos inclosos." De vegades encomptes dels dos punts es fa servir la barra vertical "|". Sovint es té la opció de triar entre especificar un conjunt de forma intensional o extensional. En els exemples de més amunt, per exemple, A = C i B = D. PertinençaEl fet de què qualcom sigui o no element d’un conjunt determinat se simbolitza per
CardinalitatLa cardinalitat |S| d’un conjunt S és el nombre de membres de S. Per exemple, com que la bandera estelada té tres colors, |B| = 3. Hi ha un conjunt que no té membres i que té cardinalitat zero, d’aquest conjunt se’n diu el conjunt buit (o el conjunt nul) i es denota amb el símbol ø. Per exemple, el conjunt A de tots els triangles de quatre costats, té zero membres (|A| = 0), i, per tant, A = ø. Penseu que, tot i que, igual que el nombre zero, pot semblar trivial, el conjunt buit és força important en matemàtiques. L’existència d’aquest conjunt és un dels conceptes fonamentals de la teoria axiomàtica de conjunts.
SubconjuntsSi tots els membres d’un conjunt A són també membres del conjunt B, llavors es diu que A és un suconjunt de B, i s’escriu Si A és un subconjunt de B però no és igual a, B, llavors es diu que A és un subconjunt propi de B, i s’escriu Fixeu-vos que les expressions Exemple:
El conjunt buit és un subconjunt de tot conjunt i tot conjunt és un subconjunt de si mateix: Conjunt de les partsEl conjunt de les pars d’un conjunt S es pot definir com el conjunt de tots els subconjunts de S. Això inclou els conjunts formats per membres de S i el conjunt buit. Si un conjunt finit S té cardinalitat n llavors el conjunt de les parts de S té cardinalitat 2n. Si S és un conjunt infinit (tant si és contable o incontable) llavors el conjunt de les parts de S sempre és incontabe. El conjunt de les parts es pot escriure com 2S. Com exemple, el conjunt de les parts 2{1, 2, 3} de {1, 2, 3} és igual al conjunt {{1, 2, 3}, {1, 2}, {1, 3}, {2, 3}, {1}, {2}, {3}, ø}. La cardinalitat del conjunt original és 3, i la cardinalitat del conjunt de les parts és vuit, que és igual a dos elevat al cub. Conjunts especialsHi ha alguns conjunts que tenen una importància matemàtica més gran que d’altres i es fa referència a ells amb tal regularitat que han adquirit noms i notacions especials per identificar-los. Un d’aquests conjunts és el conjunt buit. Molts altres d’aquests conjunts es representen fent servir negreta. Conjunts especials inclouen:
Cada un d’aquests conjunts té un nombre infinit d’elements, i Operacions bàsiquesUnióHi ha diferents formes de construir nous conjunts a partir de conjunts existents. Dos conjunts poden ser "agrupats" tots junts. La unió de A i B, es denota per A U B, i és el conjut de tos els elements que són membres ja sigui de A o de B. Exemples:
Algunes propietats bàsiques de la unió de conjunts són:
InterseccióTambé es pot construir un conjunt nou a base de determinar quins elements tenen "en comú" dos conjunts donats. La intersecció de A i B, escrita A ∩ B, és el conjunt de tots els elements que són membres simultàniament de tots dos A i B. Si A ∩ B = ø, llavors es diu que A i B són disjunts. Exemples:
Algunes propietats bàsiques de la intersecció:
ComplementariDos conjunts també es poden "restar". El complementari relatiu de A en B (també dit el conjunt diferència B menys A), s’escriu B \ A, (o B − A) és el conjunt de tots els lelements que són membres de B, però que no ho són de A. Fixeu-vos que és vàlid de "restar" d’un conjunt membres que no té, així traient verd de {1,2,3}; no té cap efecte. En algunes aplicacions es considera que tots els conjunts són subconjunts de un conjunt universal donat U. En aquests casos, U \ A, es diu que és el complementari absolut o simplement el complementari d' A, i s’escriu A′. Exemples:
Algunes propietats bàsiques del complementari:
Producte cartesiàEl Producte cartesià de dos conjunts A i B, s’escriu A × B és el conjunt de totes les parelles ordenades (a,b) tals que a és membre de A i b és membre de B. Exemples:
Algunes propietats bàsiques del producte cartesià:
AplicacionsLa teoria de conjunts és vista com el fonament a partir del qual es pot construir pràcticament tota la matemàtica. Per exemple, les estructures en àlgebra abstracta, tals com els grups, els camps, i el anells són conjunts tancats respecte de una o més operacions. Una de les aplicacions principals de la teoria intuïtiva de conjunts és la de construir relacions. Una relació d’un domini A en un codomini B no és res més que un subconjunt de A × B. A partir d’aquest concepte es veu ràpidament que el conjunt F de tots els parells ordenats (x, x2), on x és un nombre real, resulta força familiar. El seu domini és el conjunt Teoria axiomàtica de conjuntsTot i que inicialment la teoria intuïtiva de conjunts, que defineix conjunt, merament com una qualsevol col·lecció ben definida, va ser ben acceptada, aviat va trobar diversos obstacles. Va resultar que aquesta definició produïa diverses paradoxes, les més notables són:
El motiu és que la expressió ben definit no està gaire ben definida. Era important d’alliberar la teoria de conjunts d’aquestes paradoxes perquè gairebé totes les matemàtiques estaven sent redefinides en termes de la teoria de conjunts. En un intent de eludir aquestes paradoxes, es va axiomatitzar la teoria de conjunts en base a la lògica de primer ordre, i així va neixer la teoria axiomàtica de conjunts. Per la majoria de les finalitats la teoria intuïtiva de conjunts és encara útil. Vegeu tambéNotes
Referències
Enllaços Externs
|
This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.
Mercedes Car
This site monitored by SitePinger.net