Comunicació

Article on other languages:

del.icio.us del.icio.us
Digg Digg
Furl Furl
Reddit Reddit
Rojo Rojo
Add to OnlyWire
Un tipus de comunicació simple, un emissor comunica un missatge a un receptor

La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes (o objectes). Des d'aquest punt de vista, la comunicació inclou temes tècnics (per exemple telecomunicació) i socials (com ara periodisme, publicitat, audiovisual i mitjans de comunicació de masses). La competència comunicativa és la capacitat de transmetre amb èxit un missatge usant el mitjà adequat i d'entendre els que altres emeten.

El terme comunicació també s'usa sovint en el sentit de transport (p.ex., comunicació de dues ciutats a través del tren)

Elements de la comunicació

  • Font: És el lloc d'on emana la informació, les dades, el contingut que s'enviarà; en conclusió: d'on neix el missatge primari.
  • Emissor: És un ens (persona, organització...) que tria i selecciona els signes adequats per a transmetre el seu missatge; és a dir, els codifica per a poder trametre de manera entenedora al receptor. En l'emissor s'inicia el procés comunicatiu.
  • Receptor: És un ens (persona, organització...) al que es destina el missatge, realitza un procés invers al de l'emissor ja que desxifra i interpreta el que l'emissor vol donar a conèixer. Existeixen dos tipus de receptor, el passiu que és el qui només rep el missatge, i el receptor actiu o perceptor ja que és la persona que no només rep el missatge sinó que ho percep i ho emmagatzema. El missatge és rebut tal com l'emissor va voler dir, en aquest tipus de receptor es realitza el que comunament denominem el feed-back o retroalimentació.
  • Missatge: Informació -considerada aquesta en un sentit molt ampli- tramesa entre emissor i receptor.
  • Signe: Unitat d'informació en el qual es descompon el missatge. Tot signe està composat per una forma o significant i per un contingut o significat. El signe és el mot que relaciona el concepte significatiu, o significat, amb la imatge gràfica o acústica significant. Aquesta dualitat no serà sempre tant taxativa. En algunes ocasions hi haurà una forta relació entre la forma i el contingut, entre el significant i el significat:
    • en la parla, les onomatopeies.
    • en un llenguatge visual, aquesta relació és tan íntima que sovint és interpretada com equivalència, les fotografies o en algunes icones on la representació d'una verge és interpretada per alguns creients com la presència.
  • Codi: Conjunt de signes i la seva organització. Ha de ser el mateix per l'emissor i el receptor. És necessari també que coincideixin els subcodis que formen part del codi general. L'argot del metge pot impossibilitar la comprensió del pacient.
  • Canal: Mitjà de comunicació (natural o artificial) que estableix una connexió entre l'emissor i el receptor. Suport material o espacial pel qual circula el missatge. Exemples: l'aire, en el cas de la veu; el fil telefònic, en el cas d'una conversa telefònica.
  • Referent: Allò de què parlem. Tot missatge significa en una situació espacial i temporal concreta, o en un univers del discurs (les matemàtiques la filosofia); sempre es refereix a quelcom a una parcel·la de la realitat.

És un problema habitual que el neòfit no identifiqui el referent d'una obra d'art contemporani.

  • Context: Conjunt de circumstàncies concretes on esdevé el procés comunicatiu.

Temes relacionats

La televisió és un mitjà de comunicació


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Comunicació

This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.


Giant Panda

Mercedes Car
James Bond Guide
This site monitored by SitePinger.net