Combustibles fòssils

Poll without page-refresh

Article on other languages:

	del.icio.us
	Digg
	Furl
	Reddit
	Rojo
	Add to OnlyWire

Els combustibles fòssils són aquells combustibles originats per la fossilització de matèria orgànica.

En el procés de fossilització, degut a circumstàncies ambientals com l'anòxia, aquesta matèria orgànica no es degrada pels microorganismes fins a diòxid de carboni (CO₂) i aigua (H₂O), sinó que roman en forma de molècules orgàniques més complexes, l'energia de les quals és la que s'aprofita en utilitzar-los com a combustible.

Actualment els combustibles fòssils es consideren contaminants, per que la seva combustió desprèn gasos d'efecte hivernacle, que són radioactius en el sentit que absorbeixen fotons d'alta energia i desprenen fotons de baixa energia, és a dir, infraroigs.

En indrets concrets de la Terra es poden trobar l'energia solar que diferents organismes vius van absorbir fa milions d'anys. Aquests gràcies a un procés complex de transformació es van convertir en els combustibles fòssils que s'usen actualment entre d'altres coses per obtenir energia tèrmica. Per tant es pot dir que la font d'energia són els combustibles fòssils, el carbó, petroli i gas natural. Encara que provenen de l'acció solar, no són energia renovables perquè requereixen molts milions d'anys i una evolució semblant per a obtenir-los de nou de forma natural.

Taula de continguts

1 Tipus de combustibles fòssils

Tipus de combustibles fòssils

Carbó

Aquest combustible fòssil prové de restes vegetals que creixien a les maresmes i que van quedar enterrades pel fang. Degut a l'absència d'oxigen no es van poder descompondre i amb el pas del temps i la pressió de les capes de terra va fer que es fossilitzessin fins transformar-se en carbó. La seva formació es data de fa uns 300 milions d'anys.

Segons la seva antiguitat i les condicions de formació del carbó classifiquem els diferents tipus de carbó en:

Torba: És el més recent i que aporta menys calor degut a que té més contingut d'aigua que de carboni.
Lignit: És recent i no té tant poder calorífic degut al seu baix contingut en carboni.
Hulla: És un dels més antics i alt poder calorífic. És el carbó més comercialitzat i el que més s'utilitza, per exemple, a les centrals tèrmiques.
Antracita: el més antic i amb més proporció de carboni, pel que té un alt poder calorífic.

Petroli

Combustible fòssil líquid i viscós que prové del plàncton. Es creu que es va formar fa uns 50 milions d'anys després que el plàncton quedés cobert per diferents materials sedimentaris i a una certa pressió i temperatura i per l'acció de microorganismes fins formar-se el petroli. El que s'obté directament del jaciment és el que s'anomena petroli cru. Per a poder utilitzar l'energia que aporta ha de passar per un procés de transformació, anomenat refinament.

Refinament del petroli

El refinament té lloc a les plantes petroquímiques, també anomenades refineries. Primer de tot cal netejar el petroli cru abans de què sigui conduit a les unitats de fraccionament. Un cop netejat de les restes d'aigua i sorra comença el procés de destil·lació a l'anomenada torre de destil·lació que pot arribar a mesurar uns 50 metres. El cru s'escalfa a uns 320-340ºC i es converteix en gas, aquest va pujant per la torre a mida que els diferents components arriben al seu punt d'ebullició i segons van pujant es van refredant i condensant a diferents nivells (platets). Un cop condensats es van recollint els diferents productes:

Gas liquat del petroli (GLP): a la part superior de la torre.
Benzina.
Querosè.
Gasoil.
Residus utilitzats per a fabricar fuel-oil, olis lubrificants i quitrà: a la part més inferior de la torre.

Gas natural

Article principal: Gas natural

És un subproducte de l'acció dels microorganismes quan van transformar el plàncton en petroli. La seva composició majoritària és de metà i està present en la majoria de jaciments petrolífers. Un cop s'extreu del jaciment es transporta directament fins al lloc de consum sense patir cap transformació. Aquest transport es pot dur a terme de dues maneres:

Gasoductes: que són canonades molt grans per on circula el gas.
Vaixells: liquat en cisternes perquè es pugui transportar més quantitat.

Abans de què s'utilitzi el gas natural se li afegeixen una sèrie d'additius que li donen olor, per tal de fer evidents i facilitar la localització de les fuites.