|
Article on other languages:
|
El codi de colors s'utilitza en electrònica per indicar els valors dels components electrònics, és molt habitual a les resistències però també es pot utilitzar sobre altres components com els condensadors, els inductors i d'altres. Hi ha un codi específic per identificar els parells de fils d'un cable amb un feix de fils, vegeu codi dels 25 parells. Aquest codi de colors es va desenvolupar als primers anys de la dècada de 1920 als Estats Units per la Radio Manufacturer's Association, avui part de la Electronic Industries Alliance, i adoptat per la Comissió Electrònica Internacional. Els avantatges del codi amb colors en components electrònics petits són bàsicament facilitar la identificació dels valors sense text. Aquestes marques de color són més resistents a l'abrasió, ja que són inherents a la superfície on es marquen. Per l'altre banda, però, hi ha el risc de pèrdua del color a causa del rovell, fent impossible de distingir, per exemple, el marró del vermell o el taronja, excepte realitzant anàlisis amb el circuit o deduccions. La brutícia, il·luminació inusual i el daltonisme també poden dificultar la distinció dels codis de color. ResistènciesLes resistències són uns components electrònics que, donat la seva petita mida, porten el seu valor codificat en franges de color. La darrera franja, més separada de la resta, i típicament de color daurat o argent, indica la tolerància, es a dir, el marge d'error que garanteix el fabricant. La resta de franges indica la mantissa (xifres significatives) i l'exponent del valor nominal. D'aquesta manera, una resistència de les sèries E12 o E24, que estan normalitzades amb 2 xifres significatives, porten quatre franges: les dues xifres, l'exponent o factor potència de 10, i la tolerància:
Així, una resistència amb les franges
té un valor nominal de 5600 Ω ±5% |
This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.
Mercedes Car
This site monitored by SitePinger.net