Article on other languages:
 |
del.icio.us |
 |
Digg |
 |
Furl |
 |
|
 |
Rojo |
| Add to OnlyWire |
| Coca | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tipus cuina | Cuina dels Països Catalans | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| On es menja | Països Catalans | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ingredients destacats | Farina, sucre, sal, ou, condiments i companatges | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Forma | Oberta, foradada, plana o tancada. Allargada, rodona, rectangular o quadrada. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Origen | Disputat. Hi ha preparacions emparentades arreu del mediterrani. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La Coca i en algunes zones occidentals, Cóc o també Fogassa a la Catalunya del Nord, és potser el menjar català més universal, puix que, a més de ser habitual a totes les llars i pastisseries dels Països Catalans, és només una manera de preparar un menjar que té molta tradició arreu del Mediterrani[1].
Taula de continguts |
Etimologia
La paraula catalana coca ve de l'holandès a l'època del Imperi Carolingi, i té les mateixes arrels que cake o kuchen.
Comunalitats
Hi ha moltes coques, però se'n pot distingir quatre tipus importants: dolç, salat, tapat i obert. Tots tenen com a inici un pa amanit o panoli. Aquest pa o base pot ser dolç (típic del centre de Catalunya i la Catalunya del Nord) o salat típic del País Valencià, les Illes Balears o l'interior de Catalunya. Si és dolç, s'hi inclou ous i sucre, i si és salat s'hi fica llevat i sal. Podem dir que a totes les comarques se'n fan tant de salat com de dolç, si bé cada regió té una preferència per a un o l'altre. Pel que fa al guarniment, la costa sol emprar peix i verdura fresca mentre l'interior prefereix fruites, nous, formatge i cansaladeria[1]. Un element interessant de les coques és que se'n poden fer de salat/dolç, o siga, una mixta de salat i dolç (típicament carn i fruita).
Formes
Coca és una paraula que s'aplica a una àmplia gamma de pastissos, tortes i panets. Les formes més corrents són:
- la coca tapada: és una coca farcida, siga dolça o salada
- la coca oberta o plana: la típica coca que porta el farcit damunt, siga dolç o salat. La majoria de receptes són d'aquest tipus.
- la coca foradada: una coca amb un forat enmig. També s'en diu torta o roscó.
- la coca nua: o siga, la coca sense cap afegit, com són les coques de dacsa.
La seva mida varia segons la coca i la comarca, així trobem coques des dels 5cm fins a 1 metre.
Varietats
"Llur característica resideix en l'extrema varietat de la presentació..."[1]
Se'n pot fer de totes classes. Les coques poden tenir distints noms i ser de fet iguals, o bé poden compartir nom però variar en mida, forma o ingredients. Per exemple la Coca de Sant Joan és generalment una coca dolça revestida de fruites confitades, però a l'Alacantí és salada i porta tonyina. Les dues són, però, igualment de Sant Joan perquè se'n menja especialment la Nit de Sant Joan. Al capdavall, les receptes varien de poble en poble i s'admet moltes variacions. Caldria destacar que rep el nom "Cóc" a alguns indrets de la Franja de Ponent, les Terres de Ponent i les Terres de l'Ebre.
Salat
- Coca a la calda o escaldada. És una coca oberta amb trossos de tomaca, llonganissa, botifarra negra i melva o sorra de tonyina.
- Coca de carxofa
- Coca de ceba
- Coca de dacsa. Coques planes i rodones per farcir a gust de cadascun, originàries de l'interior de la Safor.
- Coca d'espinacs
- Coca de llardons una coca feta amb llard típica del Pirineu i les muntanyes de l'Empordà.
- Coca de Lleida. Una coca de recapte amb bolets, peix i embotit haitual de les comarques de Ponent.
- Coques de mestall. Coques rodones i planes, decorades d'embotit o sardina. De la Valldigna, Safor.
- Coca de Montblanc. Una coca amb conill, tomàquet i olives, feta a Montblanc.
- Coca de pa
- Coca de peix (o de gambes)
- Coca de pernil i raïm
- Coca de pèsols. Una coca oberta o tancada que porta a més tonyina o sardina - o en el seu defecte, embotit - i també alls i faves.
- Coca de tomaca
- Coca de tonyina, o de Sant Joan. És una coca de samfaina però que empra tonyina i ceba, o siga pisto. Es menja a l'Alacantí i en especial per a les festes de Sant Joan.
- Coca d'olives
- Coca de verdures. També anomenada d'escalivada, de recapte, de Trempó, de mullador o d'Alcoi - les dues darreres amb samfaina -, és la coca més típica ja que es pot trobar a gairebé tots els Països Catalans[1], si bé és especialment típica de les comarques del Ponent català[2], de Mallorca i de les comarques centrals valencianes. Josep Pla opina que és originària de la Noguera.[3]
- Coca de xulla, d'embotit, de botifarra o de muntanya. Una coca amb cansalada i embotit típica de l'interior valencià com ara l'Alt Palància.
Dolç
- Coca de Sant Joan
- Coca masegada, feta amb moscatell i aiguardent i sense llevat.[4]
- Coca d'albercoc, típica d'Aragó i de les terres de Lleida.[5]
- Coca d'anís
- Coca de reis (o Tortell, Torta de reis, Gal.leta de reis i Roscó de reis)
- Coca fina (coques ensucrades)
- Coca de llauna (o de llanda)
- Cóc de poma (o saorrenc)
- Coca de sucre (coca nua, sense guarniment)
- Coca Maria
- Coca d'ametlla. Una coca ben típica del País Valencià i més enllà, és produïda a Castelló de la Plana amb denominació d'origen com a Coca de Castelló.
- Coca amb cireres. És una coca típica de Reus al Baix Camp.
- Coca de taronja
- Coca de xocolata
- Coca de "llimonà"
- Coca de pinyols
- Coca de Sagí. De Mallorca.
- Coca d'aire
- Coquetes de Sant Blai
- Coca de Sant Cristòfol
- Coca de Vilafranca
- Coca de Montserrat
- Cóc borratxo
- Coca amb molles
- Cóc d'avellanes
- Coca de pinyons
- Coca de carbassa groga
- Cóc de iogurt
- Cóc de nous
- Cóc ràpid
- Coca de llet
- Coca de confitura
- Coca de poma
- Coca de brossat
- Coca de formatge fresc
- Coca de patata (o de creïlla). És típic de certes zones del País Valencià.
- Coca de pastanaga. És típica de l'Empordà.
- Coca de maduixes
- Coca celestial. És una coca típica de la ciutat de València.
- Coca flonja
- Coca garlanda. És una coca foradada típica de Vilafranca del Penedès i el Penedès generalment.
- Coca de crema
- Coca dolça amb tallades (amb sobrassada)
- Coca montserratina. Molt allargada i estreta, coverta de sucre i típica de Montserrat.
La coca, festes i la cultura popular
"Les coques són (...) molt lligats a les tradicions del nostre país."[1]
Al nostre país, la coca té una relació directa amb la festa[6]. És típic comprar o preparar coques els dies festius, sobretot a Pasqua, Nadal i per a la Nit de Sant Joan. Fins i tot, algunes coques porten el nom d'un sant i se'n menja aquell dia (la Coca de Sant Joan, per exemple). Tanmateix, moltes persones se'n mengen sense cap motiu festiu, sobretot si considerem que a d'altres indrets, com ara Itàlia, aquest menjar no té cap caire festiu o religiós. La Coca de recapte obeïx aquesta lògica ja que el recapte és el menjar o àpat que hom s'endú al camp per berenar.
La coca és un menjar tant de pobre com de ric[7], i un element bàsic de la cuina catalana, el qual la converteix en una part important de la cultura popular catalana.
Dites populars sobre coques (d'aquí):
- Coca i coqueta, tot surt de la pasteradeta.
- Coca prima satisfà la vista, però no atipa.
- Tantes boques, tantes coques.
- A falta de pa, bones són coques.
- Abril gelat, coques de blat.
Promoció
Al segle passat la coca no era tant comú a les panaderies de les ciutats de la Catalunya del Nord i el País Valencià, bé perquè es considerava un estrangerisme o bé perquè era un menjar massa "popular". A la darreria del segle XX, però, la gastronomia local ha reviscolat per l'interès gastronòmic i cultural de turistes i oriünds. S’està fent diversos esforços per recuperar la gastronomia autòctona i en especial, la coca. S'han fet alguns receptaris que reprodueixen, amb petites variacions segons el lloc o la font, les fórmules populars, com per exemple el fet per l'Escola Municipal de Cuina de Tortosa. D'altres han tornat a fer-ne, com és el cas del Gremi de Flequers de la Catalunya del Nord, que s'ha compromès a produir-ne set.[1]
Preparacions paregudes
La coca, especialment en la seua variant salada, es troba a molts indrets del mediterrani. El més obvi és Itàlia, on la pizza també pot ser dolça si bé la més famosa, la de Nàpols, s'assembla molt a la Coca de tomaca[8]. D'altres països també tenen pastissos semblants a la coca salada, per exemple la Pissaladiera de Provença i el Lahmacun de Turquia. A França trobem una coca tapada que es diu "Bouchée à la Reine". Pot ser la coca dolça siga menys freqüent fora dels Països Catalans, tanmateix podem trobar coques tapades tant dolces com salades arreu d'Europa, sobretot confitades. La Coca de reis és tradicional tant al nostre país com a Occitània i Espanya. Malgrat tot, la immensa comercialització del nom italià - pizza - ha fet que molts catalans distingeixen entre la coca feta a casa o a cal flequer, i la pizza que comprem al supermercat o demanem al restaurant.
Tanmateix la coca en els seus origens medievals és ben diferent de la pizza italiana malgrat que nouvinguts l'han anomenada de vegades com una "mena de pizza", o fins i tot "pizza catalana", ja que la pizza és coneguda a tot el món occidental gràcies als inmigrants italians als Estats Units. Però la pizza no és una coca. La pissaladiera, la pide i d'altres són molt més antigues que la pizza, ja que tenen almenys dos mil anys, no tenen una base per tant de salsa de tomàquet, que fou introduït molt més tard - tot i l'aparició moderna de la coca de samfaina i la coca de tomaca al País Valencià - ni en general estàn gratinades. A més, se solen menjar fredes. Al contrari que les pizzes, hi ha coques salades, dolces i agredolces - la coca de sobrassada i la coca de llauna són dues coques sense cap semblança amb la pizza -, per exemple); i hi ha una gran quantitat de coques arrelades a festes i costums populars.
Referències
|
|||||
Altres pastissos
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||
