Article on other languages:
- Kobalt
- كوبالت
- Cobaltu
- Kobalt
- Кобальт
- Кобалт
- কোবাল্ট
- Kobalt
- Cobalt
- Cobaltu
- Kobalt
- Кобальт
- Cobalt
- Kobolt
- Cobalt
- Κοβάλτιο
- Cobalt
- Kobalto
- Cobalto
- Koobalt
- Kobalto
- کبالت
- Koboltti
- Cobalt
- Cóbalt
- Cobalto
- Cobalt
- קובלט
- कोबाल्ट
- Kobalt
- Kobalt
- Կոբալտ
- Kobal
- Kobalto
- Kóbolt
- Cobalto
- コバルト
- ridjinme
- ಕೋಬಾಲ್ಟ್
- 코발트
- Kobalt
- Cobaltum
- Kobalt
- Kobaltas
- Kobalts
- Кобалт
- കൊബാള്ട്ട്
- कोबाल्ट
- Kobalt
- Kobalt
- Kobolt
- Kobolt
- Cobalt
- ਕੋਬਾਲਟ
- Kobalt
- Cobalto
- Kubaltu
- Cobalt
- Кобальт
- Kobalt
- Cobalt
- Kobalt
- Kobalt
- Кобалт
- Cobalt
- Kobolt
- Kobalti
- Кобалт
- โคบอลต์
- Kobalt
- Кобальт
- Kobalt
- Coban
- 钴
 |
del.icio.us |
 |
Digg |
 |
Furl |
 |
|
 |
Rojo |
| Add to OnlyWire |
 |
Aquest article tracta sobre l'element químic. Per altres significats, vegeu «CO (desambiguació)». |
|
Aquest article tracta sobre l'element químic. Per altres significats, vegeu «[[blau de cobalt(color)]]». |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| General | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom, símbol, nombre | cobalt, Co, 27 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sèrie química | metall de transició | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Grup, període, bloc | 9 , 4 , d | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Densitat, duresa Mohs | 8900 kg/m3, 5.0 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aparença | metàl·lic amb tint gris |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pes atòmic | 58,933200 uma | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi mitjà† | 135 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi atòmic calculat | 152 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi covalent | 126 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi de Van der Waals | Sense dades pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Configuració electrònica | [Ar]3d74s2 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estats d'oxidació (Òxid) | 2,3 (amfòter) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estructura cristal·lina | Hexagonal | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estat de la matèria | Sòlid (ferromagnètic) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt de fusió | 1768 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt d'ebullició | 3200 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de vaporització | 376,5 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de fusió | 16,19 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pressió de vapor | 175 Pa a 1768 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Velocitat del so | 4720 m/s a 293,15 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Informació diversa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Electronegativitat | 1,88 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Calor específica | 420 J/(kg*K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat elèctrica | 17,2 106 m-1·ohm-1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat tèrmica | 100 W/(m*K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1er potencial d'ionització | 760,4 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2on potencial d'ionització | 1648 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 3er potencial d'ionització | 3232 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 4t potencial d'ionització | 4950 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El cobalt és un element químic de nombre atòmic 27 i símbol Co situat en el grup 9 de la taula periòdica dels elements.
Taula de continguts |
Característiques principals
El cobalt és un metall dur, ferromagnètic, de color blanc blavós. La seva temperatura de Curie és de 1388 K. Normalment es troba junt amb níquel, i ambdós solen formar part dels meteorits de ferro. És un element químic essencial per als mamífers en petites quantitats. El Co-60, un radioisòtop de cobalt, és un important traçador i agent en el tractament del càncer.
El cobalt metàl·lic està comunament constituït d'una mescla de dos formes al·lotròpiques amb estructures cristal·lines hexagonal i cúbica centrada en les cares sent la temperatura de transició entre ambdós de 722 K.
Presenta estats d'oxidació baixos. Els compostos en els que el cobalt té un estat d'oxidació de +4 són poc comuns. L'estat d'oxidació +2 és molt freqüent, així com el +3. També hi ha complexos importants amb l'estat d'oxidació +1.
Aplicacions
- Aliatges entre les que cal assenyalar superaliatges usades en turbines de gas d'aviació, aliatges resistents a la corrosió, acers ràpids, i carburs cementats i eines de diamant.
- Imans (AlNiCo) i cintes magnètiques.
- Catàlisi del petroli i indústria química.
- Recobriments metàl·lics per deposició electrolítica pel seu aspecte, duresa i resistència a l'oxidació.
- Assecant per a pintures, vernissos i tintes.
- Recobriment base d'esmalts vitrificats.
- Pigments (cobalt blau i cobalt verd).
- Elèctrodes de bateries elèctriques
- Cables d'acer de pneumàtics.
- L'Isòtop Co-60 s'usa com a font de radiació gamma en radioteràpia, esterilització d'aliments (pasteurització freda) i radiografia industrial per al control de qualitat de metalls (detecció de clavilles).
Rol biològic
El cobalt en petites quantitats és essencial per a nombrosos organismes, inclosos els humans. La presència de quantitats entre 0,13 i 0,30 ppm en el sòl millora ostensiblement la salut dels animals de pasturatge. El cobalt és un component central de la vitamina B12 (cianocobalamina).
Història
L'element va ser descobert per George Brandt. La data del descobriment varia en les diverses fonts entre 1730 i 1737. Brandt va ser capaç de demostrar que el cobalt era el responsable del color blau del vidre que prèviament s'atribuïa al bismut.
El seu nom prové del alemany kobalt o kobold, esperit maligne, anomenat així pels miners per la seua toxicitat i els problemes que ocasionava ja que igual que el níquel contaminava i degradava els elements que es desitjava extraure.
Durant el segle XIX, entre el 70 i 80% de la producció mundial de cobalt s'obtenia en la fàbrica noruega Blaafarveværket de l'industrial prussià Benjamin Wegner.
El 1938 John Livingood i Glenn Seaborg van descobrir el cobalt-60. La primera màquina de radioteràpia, bomba de cobalt, construïda al Canadà per un equip liderat per Ivan Smith i Roy Errington es va utilitzar en un pacient el 27 d'octubre de 1951; l'equip es troba actualment exposat en el Saskatoon Càncer Centre, a la ciutat de Saskatoon (Saskatchewan).
Abundància i obtenció
El metall no es troba en estat natiu, sinó en diversos minerals, raó per la qual s'extrau usualment junt amb altres productes, especialment com a subproducte del níquel i el coure. Les principals menes de cobalt són la cobaltita, eritrina, cobaltocalcita i skuterudita.
Els majors productors de cobalt són la Xina, Zàmbia, Rússia i Austràlia.
Compostos
A causa dels diversos estats d'oxidació que presenta, hi ha un abundant nombre de compostos de cobalt. Els òxids CoO (temperatura de Neel 291 K) i Co3O4 (temperatura de Neel 40 K) són ambdós antiferromagnètics a baixa temperatura.
Isòtops
El cobalt natural només té un isòtop estable, el Co-59. S'han caracteritzat 22 radioisòtops sent els més estables el Co-60, el Co-57 i el Co-56 amb períodes de semidesintegració de 5,2714 anys, 271,79 dies i 70,86 dies respectivament. En els altres isòtops radioactius són inferiors a 18 hores i la majoria menors d'1 segon. El cobalt presenta a més quatre metaestats, tots ells amb períodes de semidesintegració menors de 15 minuts.
La massa atòmica dels isòtops del cobalt oscil·la entre 50 uma (Co-50) i 73 uma (Co-73). Els isòtops més lleugers que l'estable (Co-59) es desintegren principalment per captura electrònica originant isòtops de ferro, mentre que els més pesats que l'isòtop estable es desintegren per emissió beta donant lloc a isòtops de níquel.
El cobalt-60 s'usa en radioteràpia en substitució del radi pel seu menor preu. Produeix dos rajos gamma amb energies d'1,17 MeV i 1,33 MeV i al ser la font emprada d'uns dos centímetres de radi provoca l'aparició de zones de penombra dispersant la radiació entorn de la direcció de radiació. El metall tendeix a produir una pols molt fina que dificulta la protecció enfront de la radiació. La font de Co-60 té una vida útil d'aproximadament 5 anys, però superat aquest temps continua sent molt radioactiu, per la qual cosa aquestes fonts han perdut, en certa manera, la seva popularitat a occident.
Precaucions
El cobalt metàl·lic en pols finament dividit és inflamable. Els compostos de cobalt en general han de manipular-se amb precaució per la lleugera toxicitat del metall.
El Co-60 és radioactiu i l'exposició a la seva radiació pot provocar càncer. La ingestió de Co-60 comporta l'acumulació d'alguna quantitat en els teixits, quantitat que s'elimina molt lentament. En una eventual confrontació nuclear, l'emissió de neutrons convertiria el ferro en Co-60 multiplicant els efectes de la radiació després de l'explosió i prolongant en el temps els efectes de la contaminació radioactiva; amb aquest propòsit es dissenyen algunes armes nuclears denominades bombes brutes (de l'anglès dirty bomb). En absència de guerra nuclear, el risc prové de la inadequada manipulació o manteniment de les unitats de radioteràpia.
