Ciutat del Vaticà

Poll without page-refresh

Article on other languages:

	del.icio.us
	Digg
	Furl
	Reddit
	Rojo
	Add to OnlyWire

«Vaticà» redirigeix aquí. Per a d'altres significats, vegeu «Vaticà (desambiguació)».


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials Llatí¹

Capital Ciutat del Vaticà²
Coordenades: 41° 54′ N, 12° 27′ E

Ciutat més gran Ciutat del Vaticà²

Govern

Papa
President de
la Comissió Pontifical

Teocràcia / Monarquia absoluta
Benet XVI
Giovanni Lajolo

Superfície
- Total
- Aigua (%) 0,44 km² (194è)
Menyspreable

Població
- Estimació 2005
- Cens
- Densitat 921 (193è)
—
2093,2 hab/km² (-)

Moneda Euro (EUR)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)

Independència
Pactes del Laterà 11 de febrer de 1929

Himne nacional

Inno e Marcia Pontificale

Domini internet .va

Codi telefònic +379

Gentilici Vaticà, vaticana

¹ L'italià hi és també bastament emprat. L'alemany és la llengua oficial de la Guàrdia Suïssa.

² El Vaticà és una ciutat-estat.

La Ciutat del Vaticà és l'estat independent més petit del món (tant en àrea com en població). La superfície és de 0,44 km². És un enclavament dins la ciutat de Roma, a Itàlia. El Vaticà és la seu del Papa, el cap de l'Església Catòlica. La Ciutat del Vaticà inclou el turó del Vaticà (mons vaticanus, nom d'origen pre-cristià), i els Camps del Vaticà, on hi ha la Basílica de Sant Pere, la Capella Sixtina i els Museus del Vaticà. També pertanyen al Vaticà altres edificis de dins de Roma però externs a la Ciutat del Vaticà.

Història del Vaticà

756, s'inicia la història dels Estats Pontificis.
1860, l'exèrcit del rei d'Itàlia Víctor Manuel II conquista els Estats Pontificis i deixa el Vaticà solament en possessió de Roma i la seva regió costanera.
1870, Víctor Manuel pren possessió d'una gran part de Roma arran de la Guerra Francoprussiana i la proclama nova capital del seu regne.
1917, Benet XV proposa un pla de pau per a la Primera Guerra Mundial que és totalment ignorat per la comunitat internacional.
1929, els Pactes del Laterà són signats per Pietro Gasparri en representació del Vaticà i Benito Mussolini, primer ministre italià italià, l'11 de febrer durant el pontificat de Pius XI. Amb aquest pacte es va donar per acabada la disputa amb Itàlia que existia des de 1870. Amb el reconeixement d'aquest minúscul Estat el concordat va garantir la total independència del Papa.
1939, esclata la Segona Guerra Mundial; el Vaticà es declara neutral.
1965, Pau VI clausura el Concili Vaticà II.
1981, Joan Pau II sofreix un atemptat.
2003, el Vaticà s'oposa a la invasió de l'Iraq per part dels EUA i els seus aliats.
2005, Mor el papa Joan Pau II i assumeix el papat Benet XVI.

Govern i política

L'essència mateixa de l'Estat de la Ciutat del Vaticà es fonamenta en la doctrina i en la legislació de l'Església Catòlica, de manera que el Papa és alhora Cap Suprem de l'Església i Cap de l'Estat del Vaticà. Com en la pròpia Església Catòlica, els centenars de la qual de milions de membres no tenen dret de vot o decisió sobre l'organització, el Vaticà és l'únic estat europeu que no només no és formalment una democràcia, sinó que explícitament defensa el seu caràcter de dictadura teocràtica. L'elecció del Papa correspon al Sacre Col·legi Cardenalici (institució no electa, els membres de la qual són designats pel propi Pontífex), reunits en Conclave, segons les disposicions de la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis, promulgada per Joan Pau II el 22 de febrer de 1996. Aquesta Constitució Apostòlica restringeix el mètode d'elecció eliminant la possibilitat d'aclamació i de compromís i exigint que la mateixa es verifiqui per escrutini. L'escollit es converteix en Papa quan manifesta la seva acceptació, sempre que es tracti d'una persona que tingués ja el caràcter de Bisbe. En cas contrari, el triat ha de ser ordenat Bisbe immediatament. En qualsevol dels dos casos, el Papa electe adquireix des del mateix moment de la seva acceptació, i ordenació si escau, la plena i suprema potestat en l'Església Catòlica i en l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Tampoc existeix la divisió de poders pròpia de qualsevol democràcia: el Papa concentra en la seva persona la plenitud dels poders legislatiu, executiu i judicial, encara que no sol exercir-los de forma directa en la majoria dels casos. Per a assistir al Papa en el govern de l'Estat de la Ciutat del Vaticà existeix una administració denominada Cúria Romana, que s'encarrega dels assumptes ordinaris del govern eclesial i vaticà.

Els idiomes oficials són el llatí i l'italià. La moneda, segons un acord subscrit amb la Unió Europea (UE), és l'euro. És l'únic estat sobirà del món reconegut per la Organització de les Nacions Unides que no hi pertany.

Geografia

Plànol de la Ciutat del Vaticà

La Ciutat del Vaticà constitueix un enclavament dins de la ciutat italiana de Roma, amb la qual comparteix 4 km de frontera; es troba situada en la zona oest de la ciutat, sobre el marge dreta del riu Tíber. L'edifici més destacat és la Basílica de Sant Pere. Comprèn també, en règim d'extraterritorialitat, les basíliques de Sant Joan del Laterà, Sant Pau Extramurs i Santa Maria la Major, i fora de la ciutat, el Palau de Castel Gandolfo.

Economia

Museus Vaticans: La sala anomenada Braccio Nuovo.

El Vaticà no pot mantenir-se gràcies a l'activitat productiva del seu propi territori, limitada a la venda de records turístics, llibres, segells i entrades a museus. Però compta amb els ingents ingressos de l'Església Catòlica en tot el món, provinents de: les aportacions econòmiques dels Estats on compta amb acords de finançament (per la seva tradició catòlica o per la pressió de partits polítics afins), les donacions dels catòlics o d'empreses vinculades a ells; els beneficis de les empreses propietat de l'Església i de les seves activitats financeres de banca i borsa a nivell internacional. L'economia estava seriosament danyada en 1979, i tres anys més tard es produïx la fallida d'un dels bancs més il·lustres de Itàlia, el Banc Ambrosià, que duia les finances internacionals del Vaticà i l'assassinat del seu director Roberto Calvi: les investigacions consegüents revelarien que el banc es dedicava al blanqueig dels diners de la màfia. Més tard el Papa va traslladar la responsabilitat de l'economia vaticana a l'Estat, el qual, a partir de 1984, s'encarregaria de les finances. Cinc anys més tard, el Papa porta a terme una reestructuració de l'organització econòmica i l'adreça econòmica va ser encarregada a cinc financers reconeguts internacionalment (encara que sota el control de la comissió de cinc cardenals).

Mitjans de comunicació

La Ciutat del Vaticà emet els seus propis segells i monedes, té una estació de ferrocarril i un periòdic (L'Osservatore Romano), una emissora, (Ràdio Vaticà) i una televisió (Centre televisiu vaticà), a més de diferents fundacions, com Latinitas, per a l'estudi del llatí, acadèmies i universitats pontifícies.