Ciclisme

Article on other languages:

del.icio.us del.icio.us
Digg Digg
Furl Furl
Reddit Reddit
Rojo Rojo
Add to OnlyWire
Lance Armstrong al pròleg del Tour 2004

El Ciclisme és un esport que consisteix en la realització de curses que tenen en comú l'ús de la bicicleta.

Taula de continguts

Història

Història de la bicicleta

Tot i que s'han trobat gravats d'artefactes semblants a la bicicleta de Leonardo da Vinci al Segle XV, hem de remuntar-nos a finals del Segle XVIII per trobar els primers aparells semblants a l'actual bicicleta. El 1690 el comte francès Mede de Sivrac inventà el celecífer, un aparell amb dues rodes, sense manillar ni pedals que no reeixí. A inicis del Segle XIX, el baró alemany Karl Christian Ludwig Drais von Sauerbronn creà la draisiana (1818) caracteritzada per que la roda davantera era mòbil a través d'un manillar. El 1839 l'escocès Kirkpatrick Macmillan incorporà els primers pedals.

El 1865 Pierre i Ernest Michaux idearen la michaulina on incorporaven els pedals a la roda davantera. Per guanyar velocitat, aquesta roda es feia tremendament gran i això obligava a que l'aparell fos massa alt i el risc de caigudes augmentava. El 1879, l'anglès H.J. Lawson ideà la transmissió per pedals amb cadena a la roda del darrere. El 1885, John Kemp Starley crea la bicicleta de seguretat (un model anomenat Rover), amb les rodes molt més petites. Tres anys més tard, John Boyd Dunlop inventa els pneumàtics inflables. Ja a inicis del segle XX la bicicleta s'havia s'havia convertit en un mitjà de transport absolutament popular entre les masses.

Història del ciclisme

El 31 de maig de 1868 nasqué oficialment la primera competició ciclista, organitzada pels germans Olivier, de la fàbrica de Michaux. Fou una cursa de 1200 metres al voltant del parc Saint Cloud de París i hi participaren 7 ciclistes. La primera, però, cursa semblant a les actuals proves professionals es disputà l'any següent. Fou la primera clàssica de la història i es disputà entre París i Rouen amb una distància de 123 quilòmetres. Prengueren la sortida uns cent participants (cinc d'ells dones) i el vencedor fou el britànic James Moore.

L'any 1878 es crea la primera associació ciclista a la Gran Bretanya. Tres anys més tard es cria la Union vélocipédique de France'. El 1892 es crea la International Cyclist Association, amb seu a Londres. Fou la primera associació internacional d'aquest esport, però aviat sorgiren divergències entre els països que la formaven i el 14 d'abril de 1900 es creà la Unió Ciclista Internacional, l'actual organisme rector, amb seu a París. Foren membres fundadors França, Bèlgica, Itàlia, Suïssa i Estats Units. A Espanya. el primer organisme ciclista fou la Unión Velocipédica Española l'any 1895.

El 1903 es disputà el primer Tour de França, ideat per Herni Desgranges amb un recorregut de 2428 quilòmetres. El primer Giro d'Itàlia nasqué el 1909 impulsat per Costamagna, Cougnet i Morgagni. El 1911 nasqué la Volta a Catalunya. El primer Campionat del Món de ciclisme no es realitzà fins l'any 1927, però tot i que gaudeix de prestigi, el veritable campió del món oficiós és el campió de la ronda francesa. No és fins el 1935 que es crea la primera Vuelta a Espanya, ideada per Joan Pujol. La principal prova en ruta a Amèrica és la Vuelta Ciclista a Colòmbia apareguda el 1951.

El 1965 la UCI se separà en dos organismes: la Federació Internacional de ciclisme amateur (FIAC) amb seu a Roma i la Federació Internacional de ciclisme professional (FICP) amb seu a Luxemburg. La UCI esdevingué organisme rector amb seu a Ginebra. El 1992, FIAC i FICP es reunificaren de nou dins la UCI que es traslladà a Lausana.

Modalitats

El ciclisme es pot dividir en les següents modalitats:

Ciclisme en carretera

És aquella modalitat que es disputa per carrers, circuits o carreteres. Trobem diferents tipus de competicions:

  • Proves d'un dia
    • Les clàssiques: proves d'un dia de llarg recorregut disputades entre dues ciutats.
    • Els critèriums: curses de fins a 100 quilòmetres que es disputen en un circuit tancat.
    • Contra-rellotge individual: els ciclistes recorren una distància sols sortint a intervals de temps vencent el que recorre la distància en menys temps (si es disputa en muntanya rep el nom de crono-escalada).
    • Contra-rellotge per equips: com l'anterior però disputada per equips. No hi ha vencedor individual, sinó que ho és l'equip que hagi fet menys temps.
  • Proves per etapes
    • Son proves de com a mínim dos dies que combinen etapes planes o etapes de muntanya; i etapes en línia o contra-rellotges.

El primer Campionat del Món en carretera es disputà el 1927.

Ciclisme en pista

És aquella modalitat que es disputa en un velòdrom. Es composa de diferents tipus de proves:

  • Velocitat: competeixen per parelles sobre una distància de 1000 metres on només els 200 metres darrers compten pel temps.
  • Quilòmetre a sortida parada: prova individual contra el rellotge sobre una distància de 1000 metres.
  • Persecució individual: competeixen de dos en dos prenent la sortida des de costats oposats del velòdrom intentant donar-se caça mutuament, vencent qui dóna caça o qui acaba primer de recórrer la distància.
  • Persecució per equips: igual que en el cas anterior, però competint equips de 4 corredors, on el tercer corredor en arribar a la meta de cada equip marca el temps final.
  • Fons per punts: sobre una distància de 50 quilòmetres amb sortida massiva i sprints puntuables cada quilòmetre i mig aproximadament, vencent qui més punts acumula.
  • Keirin: prova d'origen japonès on els corredors (uns vuit) disputen un sprint llençat.
  • Scratch: cursa individual sobre una distància de 10 o 15 quilòmetres amb 24 participants on només puntua l'sprint final de carrera.
  • Eliminació: és una prova semblant a la de fons per punts, però on el darrer corredor de cada sprint intermig ha d'abandonar la prova, fins que queda un únic campió.

El primer Campionat del Món en pista es disputà el 1895.

Ciclisme de muntanya

També anomenada Mountain Bike, és aquella modalitat de ciclisme que es disputa per camins de muntanya (de terra, no asfaltats). Consta de les següents modalitats:

  • Camp a través (Cross Country)
  • Descens (Downhill)
  • Eslàlom (Slalom)

Les primeres competicions es disputaren a la dècada dels 70. El 1990 es disputaren els primers Campionats del Món.

Ciclo-cross

El ciclo-cross és una disciplina del ciclisme que consisteix en curses camp a través en un circuit tancat. El terreny inclou clarianes, obstacles, camins a través del bosc, bassals enfangats i poden circular muntats a la bicicleta o carregant-la a les espatlles si el terreny ho requereix. El primer campionat del món de ciclo-cross es disputà el 1950.

BMX

El BMX (abreviació de Bicycle Motocross), també anomenat ciclisme acrobàtic, és una versió del motocròs sobre bicicleta. Aquestes són de mida més petita que les normals, cosa que permet major acceleració i control. Existeixen dues modalitats : carrera i estil lliure. Té el seu origen a Califòrnia (Estats Units) als anys 70 i els primers Campionats del Món es disputaren el 1993.

Trial

Aquesta modalitat és la versió del trial sobre moto però usant una bicicleta. Els participants han de superar uns circuits tancats plens d'obstacles, sense posar els peus a terra.
El primer campionat del món de trial es disputà el 1984. El més gran especialista d'aquesta modalitat ha estat el català Ot Pi. Actualment el trial en bicicleta està dividit en dos grups; el bike trial que seria patrocinat per monty amb un reglament i un altre "versió" que seria el trial UCI, tenint mes proves a nivell català.

Ciclisme indoor

Està composat per diverses modalitats esportives molt poc habituals sobre bicicleta, que es disputen en pavellons tancats. Destaquen:

  • El ciclisme artístic: que consisteix en actuacions musicals a sobre la bicicleta.
  • El ciclo-bol: una mena de futbol sobre bicicleta.

Els primers Campionats del Món de Ciclisme Indoor es disputaren el 1956.

Cicloturisme

Cicloturisme

Consisteix en la pràctica del ciclisme sense ànim competitiu, usant la bicicleta com a mitjà d'exercici físic, diversió, transport o turístic.

Competicions

Actualment les competicions ciclistes se separen en diverses categories. Aquestes són:

Ciclistes famosos

Catalunya

  1. Marià Cañardo
  2. Miquel Poblet
  3. Josep Lluís Laguía
  4. Pere Muñoz
  5. Àngel Edo
  6. Melcior Mauri
  7. Joan Antoni Flecha
  8. Sergi Escobar

Illes Balears

  1. Guillem Timoner
  2. Miquel Mas Gayà
  3. Margalida Fullana Riera
  4. Joan Llaneras Rosselló
  5. Miquel Alzamora Riera

Espanya

  1. José Pérez-Francés
  2. Federico Martín Bahamontes
  3. Luis Ocaña
  4. Pedro Delgado
  5. Miguel Induráin
  6. Joane Somarriba
  7. Óscar Pereiro
  8. Alberto Contador

França

  1. Jacques Anquetil
  2. Raymond Poulidor
  3. Bernard Hinault

Itàlia

  1. Fausto Coppi
  2. Marco Pantani
  3. Danilo di Luca

Altres

  1. Eddy Merckx (Bèlgica)
  2. Lance Armstrong (Estats Units)

Vegeu també

Enllaços externs

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciclisme»

This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.

Giant Panda

Mercedes Car
James Bond Guide
This site monitored by SitePinger.net