Article on other languages:
- Kelte
- Kelten
- Zelta
- كلت
- Celta
- Köitn
- Кельты
- Келти
- Kelted
- Kelti
- Celtes
- Keltové
- Y_Celtiaid
- Kelterne
- Kelten
- Κέλτικος_πολιτισμός
- Celts
- Keltoj
- Celta
- Keldid
- Zelta
- سلتها
- Keltit
- Celtes
- Kelten
- Na_Ceiltigh
- Ceilteach
- Celta
- Ny_Celtiee
- קלטים
- Kelti
- Kelták
- Keltar
- Celti
- ケルト人
- 켈트족
- Kelt
- Kelt
- Celtae
- Kelten
- Kelte
- Keltai
- Ķelti
- Келти
- Celt
- Kelten
- Keltarar
- Keltere
- Celtowie
- Celts
- Celţi
- Кельты
- Celtic_Race
- Kelti
- Celt
- Kelti
- Kelti
- Келти
- Kelter
- Kelt
- Кельти
- Celti
- Người_Celt
- 凯尔特人
 |
del.icio.us |
 |
Digg |
 |
Furl |
 |
|
 |
Rojo |
| Add to OnlyWire |
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès • Armeni • Bàltic Cèltic • Eslau • Germànic • Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos • Armènics Bàltics • Celtes • Eslaus • Escites • Germànics Grecs • Indo-aris Irànics • Llatins Històrics: Anatòlics (Poble hitita, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu • Societat • Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesis kurgana • Hipòtesis anatòlica Hipòtesis armènica • Teoria índia • TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
En temps antics els celtes que van arribar cap al 1200 aC a Europa i cap al 900 aC a la Península Ibèrica, eren un cert nombre de pobles interrelacionats entre ells que habitaven a Europa central; tots aquests pobles parlaven llengües indoeuropees indicatiu d'un origen comú. Avui, el terme "Celta" s'utilitza sovint per descriure la gent, les cultures i llengües de molts grups ètnics de les illes Britàniques, de França a la regió de la Bretanya, i d'Espanya, de Galícia i Portugal a la regió de Minho. Tanmateix tribus o nacions, com els Atrebates, Menapii, i Parisii, des de regions celtes de terra ferma, incloent-hi la Gàl·lia i Bèlgica, se sap que es van moure cap a Gran Bretanya i Irlanda i contribuint al creixement d'aquelles poblacions. L'ús del terme celta per referir-se a gent d'Irlanda i Gran Bretanya sorgeix al segle XVIII.
Els grecs, els van anomenar primerament "hiperbòris"; després van ser anomenats keltoi o gent oculta, que prové del grec Hecateu el 517 aC.
No és pot parlar d'un Estat pròpiament celta, ja que cada zona tenia el seu líder, i sent els celtes un poble guerrer com eren, sempre hi havien rivalitats entre ells.
En quant a la dona a la societat, estava molt ben considerada, ja que no hi havia el masclisme d´altres pobles de l'època, com els romans. Al contrari, les dones celtes feien el servei militar i anaven a la guerra. Eren inclús més bones a la batalla que els homes, o així ho explica Juli Cèsar, segons el qual la batalla estava perduda si hi acudien les dones celtes. Es podien casar amb qui elles desitgessin, i podien rebutjar fins i tot a prínceps i grans guerrers. Un cop casats, a la parella manava el que tenia un rang guerrer més elevat i més possessions. Com les dones celtes podien anar a la guerra i heretar terres (fins i tot tenint germans barons), hi havia matrimonis en els quals manava la dona i matrimonis en els quals manava l'home.
Va haver-hi moltes reines celtes importants, així com grans guerreres, druideses.
El divorci existia en la societat celta. A més, abans del casament "per tota la vida" (ja que no s'acostumava a trencar) n'hi havia un altre que durava un any i un dia, durant el qual la parella convivia en la mateixa casa i decidia si volien casar-se per sempre o no volien renovar el matrimoni.
Estaven totalment a favor de les relacions sexuals prèvies al matrimoni, fet que astorava els romans i altres pobles que van estar en contacte amb ells.
