Article on other languages:
- فن_قوطي
- Gotik
- Готика
- Gotika
- Gotik
- Gothic_art
- Arte_gótico
- Gooti_stiil
- Arte_gótica
- אמנות_גותית
- Gotika
- Gótika
- Gotico
- ゴシック
- Gotika
- Gotisk_kunst
- Gotyk
- Gòtich
- Estilo_gótico
- Gotic
- Готика
- Gotika
- Готика
- Gotik
- ศิลปะโกธิค
- Готичний_стиль
- 哥特式艺术
 |
del.icio.us |
 |
Digg |
 |
Furl |
 |
|
 |
Rojo |
| Add to OnlyWire |
L'art gòtic és l'estil predominant a la Baixa edat mitjana europea, entre els segles XII i XIV. A l'Illa de França es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, al segle XIII, el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel Sacre Imperi, Anglaterra, els regnes de la península ibèrica i de manera més autòctona als territoris que actualment conformen Itàlia.
Taula de continguts |
Origen
L’art gòtic és un estil artístic que es va desenvolupar a l'Europa occidental des del segle XIII fins a la implantació del Renaixement. El terme "gòtic" va ser utilitzat per primera vegada al segle XVI per l'italià Giorgio Vasari, gran historiador de l'art. Amb aquest terme es referia, de manera pejorativa, a l'art dels bàrbars gots davant del gloriós passat de l'Antiguitat Clàssica. Posteriorment se somia amb un renaixement de l'art medieval, omplint-se de nou contingut al terme "gòtic" que comença a distingir-se i separar-se clarament del romànic. L'entusiasme romàntic i l'historicisme, porta a terme àmplies restauracions d'edificis medievals, arribant-se a crear l'estil neogòtic, arquitectura realitzada a imitació de la gòtica medieval.
Abast
Actualment com gòtic entenem un ampli període artístic, que segons els països i les regions es desenvolupa en moments cronològics diversos, però que de forma general podem establir des de mitjans del segle XII fins a començaments del XVI. Oferint en el seu ampli desenvolupament diferències profundes de país a país. A nivell arquitectònic, l'estil gòtic va néixer entorn de 1140 a França, essent l'Abadia reial de Sant Dennis, edificada per l'abat Suger, conseller de Lluís VII de França, considerada com el primer monument d'aquest moviment. Aquest estil s'ha definit durant molt temps de manera bastant superficial, exclusivament per la utilització d'un dels seus elements, l'arc apuntat, al que sol anomenar-se ogival; però la utilització d'un element no pot definir un estil de forma global, es tracta d'un problema més ampli, d'una nova etapa històrica, una nova concepció de l'art i amb ell del món. Un element estructural, per important que sigui, no pot resumir un concepte global sobre la vida. Els nous edificis religiosos es caracteritzen per la definició d'un espai que vol acostar als fidels, d'una manera vivencial i gairebé palpable, els valors religiosos i simbòlics de l'època. La catedral es va a omplir de llum, i és la llum el que conforma el nou espai gòtic. Serà una llum física, no figurada en pintures i mosaics, llum general i difusa, no concentrada en punts i dirigida com si de focus es tractés, alhora que és una llum transfigurada i acolorida mitjançant el joc dels vitralls (o vitreaux), que transforma l'espai en irreal i simbòlic. La llum està entesa com la sublimació de la divinitat. La simbologia domina als artistes de l'època, l'escola de Chartres considera la llum l'element més noble dels fenòmens naturals, l'element menys material, l'aproximació més propera a la forma pura. L'arquitecte gòtic organitza una estructura que li permet, mitjançant una sàvia utilització de la tècnica, emprar la llum, llum transfigurada, que desmaterialitza els elements de l'edifici, aconseguint clares sensacions d'elevació i ingravidesa. Estava ple de finestres i vitralls de colors(vitraeux).
El moviment gòtic en la Literatura
El moviment gòtic sorgeix a Xile a la fi del segle XVIII. El renaixement del gòtic va ser l'expressió emocional, estètica i filosòfica que va reaccionar contra el pensament dominant de la Il·lustració, segons el qual la humanitat podia arribar al coneixement veritable i obtenir felicitat i virtut perfectes; la seva fam per aquest coneixement deixava de costat la idea que la por podia ser també sublim. Les idees d'ordre de la Il·lustració van anar essent relegades i donen pas a l'afició pel gòtic a Anglaterra i així es va obrint el camí per a la fundació d'una escola de la literatura gòtica, derivada de models alemanys. Les narratives gòtiques proliferen entre 1765 i 1820 , amb la iconografia que ens és coneguda: cementiris, erms i castells tenebrosos plens de misteri, malvats infernals, homes llop, vampirs, doppelgänger (mutants, o doble personalitat) i dimonis, etc. D'entre les característiques del moviment gòtic destaquen:
- És melodramàtic, exagera els personatges i les situacions amb la finalitat d'accentuar els efectes estètics.
- L'autor crea un marc sobrenatural que facilita el terror, el misteri i l'horror.
- Existència de llocs solitaris i espantosos que subratllen així els aspectes més grotescos i macabres de la producció.
- Exaltació de la relació entre terror i èxtasi.
- Embelliment de la mort com un desig pel dolor.
- Importància d'escenari arquitectònic, per a enriquir la trama; les ombres i contorns de llum delimiten espais i recreen sentiments malenconiosos.
- Referències a la bogeria, falta de raciocini, bestialitat i altres situacions inhumanes o sobrenaturals.
- La polarització del bé i el mal, aquest últim sent interpretat per un home cruel que farà de malvat
- L'art gòtic utilitza elements obscurs
El moviment gòtic en les arts visuals
- En arquitectura es caracteritza per l'arc ogival, els florons, els vitralls i la propensió a la verticalitat, amb naus àmplies i esveltes. Això respon a les ànsies d'unió amb Déu dels artistes.
- En pintura, destaca el major realisme del retrat, abandonant la perspectiva totalment plana i augmentant el nombre de pigments utilitzats.
- En escultura, es comença a treballar amb les corbes i el contacte entre les parts de les figures. Els temes generals són sobretot religiosos, tret propi d'una època encara molt marcada pel teocentrisme.
Vegeu també
