Animals

Article on other languages:

del.icio.us del.icio.us
Digg Digg
Furl Furl
Reddit Reddit
Rojo Rojo
Add to OnlyWire
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Animal
Registre fòssil: Ediacarà – actualitat
Loligo vulgaris – Chrysaora quinquecirrha Panthera tigris – Aphthona flava Eunereis longissima
Classificació científica
Domini: Eukaryota
Clade: Unikonta
Clade: Opisthokonta
Regne: Animalia
Linnaeus, 1758
Subregnes i fílums

Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre multicel·lulars. En un registre més científics, també se'ls pot denominar metazous. Es tracta d'organismes heteròtrofs[1] que generalment digereixen l'aliment dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les plantes i les algues. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els fongs perquè manquen de paret cel·lular.[2] Tots els animals són mòtils,[3] tot i que només en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els embrions passen per una fase de blàstula, una característica única dels metazous.

Encara que no és en absolut una característica que agrupe tots els animals crida l'atenció el fet que siga el tipus de ser viu que ha desenvolupat millor el moviment i desplaçament corporal.

En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar animal per a referir-se a tots els animals excepte els humans però s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista científic l'ésser humà és una espècie més del regne Animalia. La causa és que s'assumeix que l'home és l'únic animal racional, o dotat de raó.

Amb poques excepcions, més notables en les esponges (fílum Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen músculs, que poden contreure's per controlar el moviment, i un sistema nerviós, que envia i processa senyals. Hi sol haver també una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització són coneguts com a metazous o eumetazous quan el primer terme s'empra per denominar els animals en general.

Tots els animals tenen cèl·lules eucariotes, envoltades d'una matriu extracel·lular característica composta de col·lagen i glicoproteïnes elàstiques. Aquesta s'ha de calcificar per formar estructures com a petxines, ossos i espícules. Durant el desenvolupament forma una carcassa relativament flexible per la qual les cèl·lules es poden moure i reorganitzar-se, fent possibles estructures més complexes. Això contrasta amb altres organismes multicel·lulars com les plantes i els fongs, les cèl·lules del qual romanen el lloc mitjançant parets cel·lulars, que desenvolupen un creixement progressiu.

Taula de continguts

Caràcters diferencials

  • Nivell cel·lular: eucariotes
  • Nutrició: Ingestió
  • Metabolisme de l'oxigen: Necessari
  • Reproducció i desenvolupament: Sexual, amb gàmetes i zigots (haplo-diploide)
  • Tipus de vida: Pluricel·lulars, amb teixits i normalment mòbils
  • Estructura i funcions: Teixits cel·lulars molt diferenciats. Sense paret cel·lular. Alguns, amb quitina. Fagocitosi, en inferiors. Ingestió amb fagocitosi ulterior, en superiors.

Fílums

Article principal: Fílum

El regne animal se subdivideix en una sèrie de grans grups denominats fílums (l'equivalent de les divisions del regne vegetal); cadascun correspon a un tipus d'organització ben definit, tot i que n'hi ha alguns amb filiació controvertida. En el següent quadre es llisten els fílums animals i les seves característiques principals:

Filum Significat Nom comú Característiques distintives Espècies descrites[4]
Acanthocephala Cap espinós Acantocèfals 1.100
Acoelomorpha Sense intestí Acelomorfs
Annelida Petit anell Anèl·lids 16.500
Arthropoda Peus articulats Artròpodes 1.100.000
Brachiopoda Braços-peus Braquiòpodes 335 (16.000 extingides)
Bryozoa Animals molsa Briozous 4.500
Chaetognatha Mandíbules espinoses Quetògnats 100
Chordata Amb corda Cordats 60.979[5]
Cnidaria Portadors d'ortigues Cnidaris 10.000
Ctenophora Portadors de pintes Ctenòfors 100
Cycliophora Portadors de rodes Cicliòfors 1
Echinodermata Pell espinosa Equinoderms 7.000 (13.000 extingides)
Echiura Cua-espina Equiuroïdeu 135
Entoprocta Anus interior Entoproctes 150
Gastrotrichia Estómac de pèl Gastròtrics 450
Gnathostomulida Gnatostomúlids 80
Hemichordata Amb mitja corda Hemicordats 106[5]
Kinorhyncha Musell mòbil Quinorincs 150
Loricifera Portador de cota Lorocífers 10
Micrognathozoa Micrognatozous 1
Mollusca Tous Mol·luscs 93.000
Monoblastozoa Animals amb monoblasts Monoblastozoos 1
Myxozoa Animals moc Mixozous 1.300
Nematoda Semblants a un fil 25.000
Nematomorpha Forma de fil Nematomorfs 320
Nemertea Nimfa del mar Nemertins 900
Onychophora Portador d'urpes 165[5]
Orthonectida Natació recta Ortonèctids 20
Phoronida Mestra de Zeus Forònids 20
Placozoa Animals placa Placozous 1
Platyhelminthes Cucs plans Platihelmints 20.000
Pogonophora Portador de barba Pogonòfors
Porifera Portador de porus Esponges de mar 5.500
Priapulida Priapúlids 16
Rhombozoa Animal rombe Rombozous 70
Rotifera Portador de rodes Rotífers 1.800
Sipuncula Petit tub Sipuncúlids 320
Tardigrada Pas lent Tardígrads 800
Xenoturbellida Estrany cuc pla Xenoturbèl·lids 2
>1.300.000

Filogènia

El sigüent cladograma representa les relacions filogenètiques entre els diversos fílums animals. Està basada en Brusca & Brusca (2005);[6] se tracta d'una hipòtesi filogenètica "clàssica" en la què es reconeixen els grans clades admesos tradicionalment (pseudocelomats, articulats, etc.) i assumeix la teoria colonial com l'explicació sobre l'origen dels metazous.


Choanozoa


Animalia
Parazoa

Porifera




Placozoa


Eumetazoa

Cnidaria


_______

?Ctenophora


Bilateria
Protostomia
Acoelomata

Platyhelminthes



Schizocoelomata

Nemertea




Sipuncula



Mollusca




Echiura


Articulata

Annelida


____

Onychophora


____

Tardigrada



Arthropoda






Gnathostomulida




Entoprocta



Cycliophora





Rotifera



Acanthocephala




Pseudocoelomata

Gastrotricha



Nematoda



Nematomorpha




Priapula




Kinorhyncha



Loricifera







Deuterostomia
Lophophorata

Phoronida



Ectoprocta



Brachiopoda




Chaetognatha



Echinodermata




Hemichordata


Chordata
____

Vertebrata



Cephalochordata




Urochordata











Segons el punt de vista que s'acaba d'exposar, els bilateris se subdivideixen en quatre grans llinatges:

Les modernes tècniques de suqüenciació de bases de l'ADN junt amb la metodologia de la cladística han permès reinterpretar les relacions filogenètiques de los diferents fílums animals, el que ha produït una revolució en la seva classificació; encara no hi ha un acord unànime sobre el tema, però són cada vegada més els zoòlegs que admeten la nova classificació, que és la representada el taxobox d'aquest article; així, la majoria de bilateris sembla que pertanyen a un d'aquests quatre llinatges:

Referències

Vegeu també


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Animal
Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Biologia

This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.


Giant Panda

Mercedes Car
James Bond Guide
This site monitored by SitePinger.net